divendres, 26 de desembre del 2008
dilluns, 22 de desembre del 2008
Per Nadal, regala l'Índia
De nou i com als darrers anys, Aasara exposa a la Vila Olímpica de Barcelona preciosos productes procedents de l'Índia, adequats per als regals de Nadal i Reis. Des de joguines artesanals, fins a mocadors, bijuteria i tot tipus d' objectes. Els podreu obtenir a canvi d'una petita donació en benefici d'Aasara.
AASARA Associació d'ajut als nens del carrer de l'Índia dóna suport a més de 600 nens i nenes de Bombai i rodalies. La situació d'absolut abandó fa necessari articular projectes i estructures per donar suport i acollida al nombre més elevat possible de nens i nenes.
Aasara Barcelona es una petita organització que va néixer el 2000 a Barcelona, i que dóna suport a diversos projectes de l'ONG índia Aasara a Bombai, així com a d'altres associacions que treballen a la zona per a la protecció dels nens del carrer.
Per conèixer els nostres projectes podeu visitar la nova web www.aasara.org
Us esperem a l'espai de venda i exposició al centre comercial de la Vila. A la vila olímpica de Barcelona. Avinguda Icària.
AASARA Associació d'ajut als nens del carrer de l'Índia dóna suport a més de 600 nens i nenes de Bombai i rodalies. La situació d'absolut abandó fa necessari articular projectes i estructures per donar suport i acollida al nombre més elevat possible de nens i nenes.
Aasara Barcelona es una petita organització que va néixer el 2000 a Barcelona, i que dóna suport a diversos projectes de l'ONG índia Aasara a Bombai, així com a d'altres associacions que treballen a la zona per a la protecció dels nens del carrer.
Per conèixer els nostres projectes podeu visitar la nova web www.aasara.org
Us esperem a l'espai de venda i exposició al centre comercial de la Vila. A la vila olímpica de Barcelona. Avinguda Icària.
dimecres, 17 de desembre del 2008
Menys solidaritat al pastís pressupostari
Amb el lema "El Govern incompleix, + Solidaritat. 0,7 som-hi" i una performance, amb pastís inclòs, sobre el desigual repartiment del pressupost de la Generalitat per al 2009, la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament -FCONGD- ha denunciat avui davant els representants dels partits polítics al Parlament la desequilibrada distribució de les partides pressupostàries. El Govern incompleix, de nou, el compromís per arribar al 0,7% per a la solidaritat amb els països més pobres.
L'assoliment del 0,7% sobre el producte interior brut català -PIB- és una qüestió de voluntat política i no només de conjuntura econòmica, tal com preveu la Llei catalana de cooperació al desenvolupament. La voluntat política del Govern sí que existeix des del moment que altres partides pressupostàries no disminueixen sinó que augmenten considerablement.
L'assoliment del 0,7% sobre el producte interior brut català -PIB- és una qüestió de voluntat política i no només de conjuntura econòmica, tal com preveu la Llei catalana de cooperació al desenvolupament. La voluntat política del Govern sí que existeix des del moment que altres partides pressupostàries no disminueixen sinó que augmenten considerablement.
dilluns, 15 de desembre del 2008
Concentració dimarts per demanar responsabilitat al Govern en el 0,7%
El Govern de la Generalitat s’allunya del compromís de destinar el 0,7% del PIB a la solidaritat amb altres països. El pressupost del 2009 destinarà a la cooperació menys del previst. Per això, la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, de la qual és membre Aasara, durà a terme una concentració reivindicativa davant el Parlament de Catalunya. Serà dimarts 16 de desembre a les 12h. Tothom hi està convidat.
El projecte de Pressupost de la Generalitat per a l’any 2009 preveu destinar durant l’any vinent un total de 65,2 milions d’euros per a la cooperació en favor del desenvolupament dels països empobrits. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament -ACCD- disposarà de 49,7 milions i els altres departaments, 15,5 milions d’euros en concepte d’ajut al desenvolupament. Aquestes xifres representaran menys del 0,4% dels ingressos per tributs propis de la Generalitat previstos per al 2009 i solament un 0,20% sobre el total del pressupost.
El projecte de Pressupost de la Generalitat per a l’any 2009 preveu destinar durant l’any vinent un total de 65,2 milions d’euros per a la cooperació en favor del desenvolupament dels països empobrits. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament -ACCD- disposarà de 49,7 milions i els altres departaments, 15,5 milions d’euros en concepte d’ajut al desenvolupament. Aquestes xifres representaran menys del 0,4% dels ingressos per tributs propis de la Generalitat previstos per al 2009 i solament un 0,20% sobre el total del pressupost.
El Govern esgrimeix que l’incompliment dels seus compromisos és per la disminució dels recursos propis; però recordem que l’assoliment del 0,7% sobre el producte interior brut català -PIB- és una qüestió de voluntat política i no només de conjuntura econòmica, tal com preveu la Llei catalana de cooperació al desenvolupament, que estableix el mandat d’assolir el 0,7% com a màxim el 2010. A més, altres partides pressupostàries no disminueixen sinó que augmenten considerablement.
La solidaritat i la voluntat de transformació de la societat són un valor, tant en temps de bonança com en temps de crisi.
El Govern porta molt de temps sense complir el compromís del 0,7% del PIB, i ara que semblava que hi havia un aposta ferma per arribar-hi, al primer símptoma de vent en contra incompleix els compromisos. L'any 2006, el percentatge assolit era del 0,23% sobre el pressupost. El 2007, per primera vegada des que tenim Govern de la Generalitat, el tant per cent ha disminuït i ha passat al 0,20% sobre el pressupost.
Si a més de reduir les quantitats reduïm els percentatges i dilatem els objectius en el temps, ens resta preguntar-nos si nosaltres, com a sector, hem de quedar-nos de braços creuats. Potser és l'hora de tornar a plantar les tendes, perquè ara que comprenem el que és una crisi, potser estarem més preparats per entendre als qui l'han viscuda tota la vida i ara se'ls agreuja encara més.
diumenge, 30 de novembre del 2008
15 anys atenent els nens del carrer
L’ànima de Bombai sagna encara pels brutals atemptats d’aquesta setmana, però tot i el dolor, des de la ciutat ens arriben també senyals d’esperança. Un d’ells és el fet que Aasara India compleix avui, 30 de novembre, 15 anys al servei dels nens del carrer.
Aasara India és la què ens va ensenyar el camí al grup de famílies i persones que formem part d’Aasara Barcelona. La va fundar el capellà catòlic Joe d’Gama, que va creure des del primer moment, però, en el caràcter laic de l’associació. En ella hi treballen persones de totes les religions, en un exemple que, tot i el fanatisme que tenalla alguns sectors de l’Índia, la convivència és perfectament possible i desitjable.
El pare Joe va començar com totes les persones que creuen fermament que elles poden contribuir a canviar el món. Commogut per la sort dels nens que viuen sols a les estacions de Bombai, i després d’assessorar-se amb experts en moviments socials, va fundar Aasara i va obrir un primer centre d’atenció als nens a l’estació de Thane, que és una ciutat al costat de Bombai. I la força del què va començar no ha parat.
El 2000, un grup de persones, encapçalades pel matrimoni de Barcelona Marcel Buxaderas i Margarita Sans van fundar Aasara Barcelona per a contribuir a l’ajut dels nens de l’Índia. Inspirats pel pare Joe, van començar a buscar fons per a sufragar projectes d’atenció als nens del carrer. Gràcies a totes les persones que han contribuit a Aasara Barcelona, ara Aasara India gestiona tres centres de dia com el de Thane, una residència permanent per a nens i una altra per a nenes, així com un centre d’ajut d’emergència immediat als nens en dificultats de l’àrea de Kalyan (ciutat veïna de Thane) que funciona les 24hores. Aasara Barcelona també contribueix a d’altres projectes gestionats per Aasara India, com és el d’educació per als nens que sí que tenen família però que viuen en suburbis degradats i de recursos estatals nuls.
Són ja 15 anys d’Aasara India, quasi vuit d’Aasara Barcelona. Tots els que hi contribuïm d’una forma o una altra tenim raons per sentir-nos animats i amb ganes d’atendre encara més nens i nenes, amb l’ajut de tots.
Aasara India és la què ens va ensenyar el camí al grup de famílies i persones que formem part d’Aasara Barcelona. La va fundar el capellà catòlic Joe d’Gama, que va creure des del primer moment, però, en el caràcter laic de l’associació. En ella hi treballen persones de totes les religions, en un exemple que, tot i el fanatisme que tenalla alguns sectors de l’Índia, la convivència és perfectament possible i desitjable.
El pare Joe va començar com totes les persones que creuen fermament que elles poden contribuir a canviar el món. Commogut per la sort dels nens que viuen sols a les estacions de Bombai, i després d’assessorar-se amb experts en moviments socials, va fundar Aasara i va obrir un primer centre d’atenció als nens a l’estació de Thane, que és una ciutat al costat de Bombai. I la força del què va començar no ha parat.
El 2000, un grup de persones, encapçalades pel matrimoni de Barcelona Marcel Buxaderas i Margarita Sans van fundar Aasara Barcelona per a contribuir a l’ajut dels nens de l’Índia. Inspirats pel pare Joe, van començar a buscar fons per a sufragar projectes d’atenció als nens del carrer. Gràcies a totes les persones que han contribuit a Aasara Barcelona, ara Aasara India gestiona tres centres de dia com el de Thane, una residència permanent per a nens i una altra per a nenes, així com un centre d’ajut d’emergència immediat als nens en dificultats de l’àrea de Kalyan (ciutat veïna de Thane) que funciona les 24hores. Aasara Barcelona també contribueix a d’altres projectes gestionats per Aasara India, com és el d’educació per als nens que sí que tenen família però que viuen en suburbis degradats i de recursos estatals nuls.
Són ja 15 anys d’Aasara India, quasi vuit d’Aasara Barcelona. Tots els que hi contribuïm d’una forma o una altra tenim raons per sentir-nos animats i amb ganes d’atendre encara més nens i nenes, amb l’ajut de tots.
El Ejército acaba con los últimos terroristas atrincherados en Bombay
Las fuerzas de seguridad indias han puesto fin esta mañana a una serie de atentados en Bombay al tomar el último de los enclaves donde resistían hombres armados, el hotel Taj, y acabar con la vida de tres terroristas que se atrincheraban en el edificio. "Los comandos mataron a tres terroristas después de un intenso tiroteo dentro del hotel", según ha explicado a la prensa el jefe de la Guardia Nacional de Seguridad (NSG), J. K. Dutt. Al menos 195 personas han muerto en los ataques y otras 283 resultaron heridas, según fuentes oficiales
Dutt, cuya organización ha llevado el peso de las operaciones, ha explicado que sus comandos de elite ya han ganado el control del lujoso Taj, situado en el corazón histórico de Bombay y frente a las aguas del mar Arábigo. La vía marítima fue supuestamente la utilizada por los terroristas para iniciar sus ataques contra diez puntos de la ciudad, el pasado miércoles por la noche.
Pesquero secuestrado
Los atacantes arribaron a la costa en una barca neumática Gemini, según los investigadores, después de abandonar un navío pesquero que habían secuestrado previamente y matar a sus tripulantes.
Las autoridades indias han encontrado un navío abandonado a cinco millas náuticas de Bombay que podría haber sido utilizado por los terroristas para lanzar su violento ataque del miércoles, según han informado distintos medios indios.
De acuerdo con los investigadores, al menos ocho terroristas abandonaron ese barco -tras deshacerse de cuatro tripulantes- y llegaron a Bombay a bordo de una lancha motora Gemini, cuyo motor tenía borrado el número de serie.
Rechazo de Pakistán
Pakistán ha desmentido cualquier vinculación con los atentados, ante lo que ha interpretado como insinuaciones en este sentido por parte de la India. El ministro paquistaní de Asuntos Exteriores, Shah Mehmud Qureshi, que se encontraba en Nueva Delhi en una visita de trabajo, ha regresado a Islamabad para participar en una "importante reunión del Gabinete" dedicada a los atentados de Bombay.
El gobierno paquistaní ofreció enviar a Bombay al jefe de sus servicios secretos (ISI), Ahmed S. Pasha, para ayudar en las investigaciones de los atentados pero el ISI se negó hoy a que su jefe fuera a la India.
El presunto terrorista capturado, Kamal, ha confesado que se embarcó en el puerto de Karachi (Pakistán) en un barco mercante y que lo abandonaron a diez millas náuticas de Bombay, además de usar también un barco pesquero, según PTI.
Dutt, cuya organización ha llevado el peso de las operaciones, ha explicado que sus comandos de elite ya han ganado el control del lujoso Taj, situado en el corazón histórico de Bombay y frente a las aguas del mar Arábigo. La vía marítima fue supuestamente la utilizada por los terroristas para iniciar sus ataques contra diez puntos de la ciudad, el pasado miércoles por la noche.
Pesquero secuestrado
Los atacantes arribaron a la costa en una barca neumática Gemini, según los investigadores, después de abandonar un navío pesquero que habían secuestrado previamente y matar a sus tripulantes.
Las autoridades indias han encontrado un navío abandonado a cinco millas náuticas de Bombay que podría haber sido utilizado por los terroristas para lanzar su violento ataque del miércoles, según han informado distintos medios indios.
De acuerdo con los investigadores, al menos ocho terroristas abandonaron ese barco -tras deshacerse de cuatro tripulantes- y llegaron a Bombay a bordo de una lancha motora Gemini, cuyo motor tenía borrado el número de serie.
Rechazo de Pakistán
Pakistán ha desmentido cualquier vinculación con los atentados, ante lo que ha interpretado como insinuaciones en este sentido por parte de la India. El ministro paquistaní de Asuntos Exteriores, Shah Mehmud Qureshi, que se encontraba en Nueva Delhi en una visita de trabajo, ha regresado a Islamabad para participar en una "importante reunión del Gabinete" dedicada a los atentados de Bombay.
El gobierno paquistaní ofreció enviar a Bombay al jefe de sus servicios secretos (ISI), Ahmed S. Pasha, para ayudar en las investigaciones de los atentados pero el ISI se negó hoy a que su jefe fuera a la India.
El presunto terrorista capturado, Kamal, ha confesado que se embarcó en el puerto de Karachi (Pakistán) en un barco mercante y que lo abandonaron a diez millas náuticas de Bombay, además de usar también un barco pesquero, según PTI.
dissabte, 29 de novembre del 2008
La tragèdia dels atemptats
La policia encara fa recompte de morts. Els atacs terroristes a Bombai superen la imaginació. Com poden uns perfectes jovenets de vint anys pujar a una furgoneta i disparar granades i trets a gent indefensa? Què els ha pogut portar a una violència indiscriminada i brutal? Diu l’expert en terrorisme islamista Scott Atran que als terroristes els mou el desig de glòria: sentir-se importants davant la gent que tracta de fugir.
Han escollit bé els objectius, aquests infames, perquè no només han sembrat terror a la part més luxosa de la ciutat, si no també a l’estació central del sud de Bombai, Chatrapatri, on conflueixen les milers i milers de persones que viuen en barris més humils al nord i baixen al sud cada dia a treballar al sector turístic i el de serveis.
Afortunadament, cap persona d’Aasara India no ha patit mal. Els projectes d’Aasara se centren en zones més humils, més al nord. L’estació més propera al centre de Bombai és Kurla, i allí han viscut caos però no atacs. Els altres projectes se situen més al nord, als afores de la ciutat. A les ciutats de Thane, Kalyan i la vila de Neral, que és com parlar de l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Granollers. El father Joe d’Gama, director d’Aasara India, ens comunica que tots estan bé.
Ha estat Bombai, com demà serà una ciutat europea, una d’africana, o una d’americana. L’Índia cau lluny per a molts de nosaltres, però personatges propers han acostat el drama de Bombai a Barcelona. Com Ignasi Guardans, que en aquests moments viatja de Bombai a Barcelona després d’esperar a que tota la delegació europea que liderava el pogués acompanyar. Aquest gest d’esperar a la resta de companys l’honora i fa repensar en el valor de la solidaritat i la responsabilitat en circumstàncies de crisi.
Des d’Aasara volem sumar-nos al condol de tots els familiars i amics de les víctimes d’aquests espantosos atemptats, així com resar o confiar que els ferits es recuperin aviat.
Han escollit bé els objectius, aquests infames, perquè no només han sembrat terror a la part més luxosa de la ciutat, si no també a l’estació central del sud de Bombai, Chatrapatri, on conflueixen les milers i milers de persones que viuen en barris més humils al nord i baixen al sud cada dia a treballar al sector turístic i el de serveis.
Afortunadament, cap persona d’Aasara India no ha patit mal. Els projectes d’Aasara se centren en zones més humils, més al nord. L’estació més propera al centre de Bombai és Kurla, i allí han viscut caos però no atacs. Els altres projectes se situen més al nord, als afores de la ciutat. A les ciutats de Thane, Kalyan i la vila de Neral, que és com parlar de l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Granollers. El father Joe d’Gama, director d’Aasara India, ens comunica que tots estan bé.
Ha estat Bombai, com demà serà una ciutat europea, una d’africana, o una d’americana. L’Índia cau lluny per a molts de nosaltres, però personatges propers han acostat el drama de Bombai a Barcelona. Com Ignasi Guardans, que en aquests moments viatja de Bombai a Barcelona després d’esperar a que tota la delegació europea que liderava el pogués acompanyar. Aquest gest d’esperar a la resta de companys l’honora i fa repensar en el valor de la solidaritat i la responsabilitat en circumstàncies de crisi.
Des d’Aasara volem sumar-nos al condol de tots els familiars i amics de les víctimes d’aquests espantosos atemptats, així com resar o confiar que els ferits es recuperin aviat.
dimarts, 25 de novembre del 2008
La tragèdia de Bhopal
Un núvol tòxic envaeix la ciutat. Es fa difícil respirar: els pulmons no responen. Tothom fuig. Bé, tothom no. Els nens, els invàlids, els més vells queden enrera. També els que reaccionen massa tard, quan les forces defalleixen. Aquell 3 de desembre de 1984, moren 1.200 persones de cop. Altres 200.000 queden afectades. És la tragèdia de Bhopal.
Per als que algun cop de la nostra vida havíem sentit a parlar del segon accident d’una central més important després del de Txernòbil –en aquest cas, una central de gas, no una nuclear- ens semblava que tot allò havia quedat enrera. Que l’estat i l’empresa –Union Carbide, que seria absorbida per Dow Chemical- hauria anat a aquesta ciutat de l’estat indi de Madhya Pradesh a netejar-ho tot, a atendre els intoxicats, a oferir ajut. I no. Una ciutat sencera va quedar abandonada a la seva sort. Encara avui, quasi 25 anys després, neixen nens amb malformacions. I hi ha 50.000 persones discapacitades que no poden anar a treballar.
Costa d’imaginar una injustícia tan flagrant. Com quasi sempre en aquestes circumstàncies, qui semblava més dèbil es va revoltar. Una dona analfabeta musulmana, Rashida Bee, i una d’hindú, Champadevi Shukla, van liderar la lluita dels afectats. S’havien conegut a una fàbrica de paper i en poc temps es van convertir en la veu d’una campanya de ressò internacional. La lluita judicial no ha acabat. I elles continuen lluitant per donar feina i ajut mèdic als afectats.
Mereixedíssim, doncs, el guardó que els ha lliurat aquesta nit a Madrid la Casa Àsia. Els hi ha lliurat l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, que ha destacat que persones com elles “canvien les nostres vides als que vivim en una bombolla de vidre del món occidental” i ens mostren “valors com l’inconformisme o l’esperit de rebel·lia”. Gallardón és el president de Casa Àsia, un consorci del ministeri d’Exteriors, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona nascut a la Ciutat Comptal. Després s’hi va afegir l’Ajuntament de Madrid. Avui la Casa Àsia ha reconegut també la lluita per la llibertat de premsa del periodista paquistanès Ahmed Rashid. Guardons com aquests contribueixen a apropar Àsia a les nostres latituds. I desperten la nostra admiració per persones com la Rashida o la Champadevi, a qui he traslladat personalment la màxima col·laboració d’Aasara per totes aquelles tasques que emprenguin a favor dels nens desafavorits.
Per a més informació sobre Casa Àsia: http://www.casaasia.es/
Per als que algun cop de la nostra vida havíem sentit a parlar del segon accident d’una central més important després del de Txernòbil –en aquest cas, una central de gas, no una nuclear- ens semblava que tot allò havia quedat enrera. Que l’estat i l’empresa –Union Carbide, que seria absorbida per Dow Chemical- hauria anat a aquesta ciutat de l’estat indi de Madhya Pradesh a netejar-ho tot, a atendre els intoxicats, a oferir ajut. I no. Una ciutat sencera va quedar abandonada a la seva sort. Encara avui, quasi 25 anys després, neixen nens amb malformacions. I hi ha 50.000 persones discapacitades que no poden anar a treballar.
Costa d’imaginar una injustícia tan flagrant. Com quasi sempre en aquestes circumstàncies, qui semblava més dèbil es va revoltar. Una dona analfabeta musulmana, Rashida Bee, i una d’hindú, Champadevi Shukla, van liderar la lluita dels afectats. S’havien conegut a una fàbrica de paper i en poc temps es van convertir en la veu d’una campanya de ressò internacional. La lluita judicial no ha acabat. I elles continuen lluitant per donar feina i ajut mèdic als afectats.
Mereixedíssim, doncs, el guardó que els ha lliurat aquesta nit a Madrid la Casa Àsia. Els hi ha lliurat l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, que ha destacat que persones com elles “canvien les nostres vides als que vivim en una bombolla de vidre del món occidental” i ens mostren “valors com l’inconformisme o l’esperit de rebel·lia”. Gallardón és el president de Casa Àsia, un consorci del ministeri d’Exteriors, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona nascut a la Ciutat Comptal. Després s’hi va afegir l’Ajuntament de Madrid. Avui la Casa Àsia ha reconegut també la lluita per la llibertat de premsa del periodista paquistanès Ahmed Rashid. Guardons com aquests contribueixen a apropar Àsia a les nostres latituds. I desperten la nostra admiració per persones com la Rashida o la Champadevi, a qui he traslladat personalment la màxima col·laboració d’Aasara per totes aquelles tasques que emprenguin a favor dels nens desafavorits.
Per a més informació sobre Casa Àsia: http://www.casaasia.es/
divendres, 31 d’octubre del 2008
En David
És el primer noi que va acollir Aasara l'any 1993, quan el Father Joe va iniciar els seus treballs d'ajuda per a nens del carrer. Amb 19 anys i orfe de pare i mare, té un germà, en Wilson, que com ell també forma part de la gran família d'Aasara. En David és de religió catòlica en un país on la religió majoritària és l'hindú. És un gran estudiant i actualment està cursant els estudis de preparació per ingressar a l'Universitat. Parla i escriu correctament l'anglès, idioma imprescindible per assegurar-se un futur a l'Índia. A més de cursar els estudis amb notes brillants, és un gran suport pels altres nens de la residència.
dilluns, 27 d’octubre del 2008
Loteria de Nadal
Aasara ja disposa de Loteria de Nadal. Si voleu participacions del número 39.693 els podeu encarregar trucant al 654 38 35 07 o enviant un correu a info@aasara.org
El president d'Aasara inaugura dues noves aules en els slums de Bombai
El projecte Slums tira endavant. Durant el darrer viatge del president d'Aasara, Joan Antoni Pons-Seres, a l'Índia es van inaugurar dues noves aules en dos suburbis de Bombai.
Finançades íntegrament per Aasara Barcelona, garanteixen l'ensenyament bàsic als infants més desfavorits que viuen en aquests slums o suburbis de les grans ciutats. La creació d'aquestes aules permet impartir una formació bàsica i donar alimentació als nens i nenes que hi assisteixen.
Finançades íntegrament per Aasara Barcelona, garanteixen l'ensenyament bàsic als infants més desfavorits que viuen en aquests slums o suburbis de les grans ciutats. La creació d'aquestes aules permet impartir una formació bàsica i donar alimentació als nens i nenes que hi assisteixen.
dissabte, 25 d’octubre del 2008
El projecte “Slums”
Entre els molts projectes que AASARA està duent a terme a l’Índia, enguany destaca el que s’ha anomenat com “Slums”. La iniciativa consisteix en penetrar en els barris més deprimits i resoldre les necessitats bàsiques de formació i alimentació dels nens i nenes que habiten en els suburbis, anomenats “slums“.
La manca absoluta de condicions bàsiques d’higiene, d’habitabilitat, de formació i d’educació dels mes petits és alarmant i condemna a la mendicitat a la major part d’aquest infants. Per tot això, AASARA ha iniciat un ambiciós projecte de creació de “classes” en el cor d’aquests suburbis, on s’imparteix diàriament educació bàsica i es dóna un àpat a tots els nens i nenes que hi assisteixen.
Més informació a: www.aasara.org
La manca absoluta de condicions bàsiques d’higiene, d’habitabilitat, de formació i d’educació dels mes petits és alarmant i condemna a la mendicitat a la major part d’aquest infants. Per tot això, AASARA ha iniciat un ambiciós projecte de creació de “classes” en el cor d’aquests suburbis, on s’imparteix diàriament educació bàsica i es dóna un àpat a tots els nens i nenes que hi assisteixen.
Més informació a: www.aasara.org
Subscriure's a:
Missatges (Atom)