diumenge, 30 de novembre del 2008

15 anys atenent els nens del carrer


L’ànima de Bombai sagna encara pels brutals atemptats d’aquesta setmana, però tot i el dolor, des de la ciutat ens arriben també senyals d’esperança. Un d’ells és el fet que Aasara India compleix avui, 30 de novembre, 15 anys al servei dels nens del carrer.

Aasara India és la què ens va ensenyar el camí al grup de famílies i persones que formem part d’Aasara Barcelona. La va fundar el capellà catòlic Joe d’Gama, que va creure des del primer moment, però, en el caràcter laic de l’associació. En ella hi treballen persones de totes les religions, en un exemple que, tot i el fanatisme que tenalla alguns sectors de l’Índia, la convivència és perfectament possible i desitjable.

El pare Joe va començar com totes les persones que creuen fermament que elles poden contribuir a canviar el món. Commogut per la sort dels nens que viuen sols a les estacions de Bombai, i després d’assessorar-se amb experts en moviments socials, va fundar Aasara i va obrir un primer centre d’atenció als nens a l’estació de Thane, que és una ciutat al costat de Bombai. I la força del què va començar no ha parat.

El 2000, un grup de persones, encapçalades pel matrimoni de Barcelona Marcel Buxaderas i Margarita Sans van fundar Aasara Barcelona per a contribuir a l’ajut dels nens de l’Índia. Inspirats pel pare Joe, van començar a buscar fons per a sufragar projectes d’atenció als nens del carrer. Gràcies a totes les persones que han contribuit a Aasara Barcelona, ara Aasara India gestiona tres centres de dia com el de Thane, una residència permanent per a nens i una altra per a nenes, així com un centre d’ajut d’emergència immediat als nens en dificultats de l’àrea de Kalyan (ciutat veïna de Thane) que funciona les 24hores. Aasara Barcelona també contribueix a d’altres projectes gestionats per Aasara India, com és el d’educació per als nens que sí que tenen família però que viuen en suburbis degradats i de recursos estatals nuls.

Són ja 15 anys d’Aasara India, quasi vuit d’Aasara Barcelona. Tots els que hi contribuïm d’una forma o una altra tenim raons per sentir-nos animats i amb ganes d’atendre encara més nens i nenes, amb l’ajut de tots.

El Ejército acaba con los últimos terroristas atrincherados en Bombay

Las fuerzas de seguridad indias han puesto fin esta mañana a una serie de atentados en Bombay al tomar el último de los enclaves donde resistían hombres armados, el hotel Taj, y acabar con la vida de tres terroristas que se atrincheraban en el edificio. "Los comandos mataron a tres terroristas después de un intenso tiroteo dentro del hotel", según ha explicado a la prensa el jefe de la Guardia Nacional de Seguridad (NSG), J. K. Dutt. Al menos 195 personas han muerto en los ataques y otras 283 resultaron heridas, según fuentes oficiales

Dutt, cuya organización ha llevado el peso de las operaciones, ha explicado que sus comandos de elite ya han ganado el control del lujoso Taj, situado en el corazón histórico de Bombay y frente a las aguas del mar Arábigo. La vía marítima fue supuestamente la utilizada por los terroristas para iniciar sus ataques contra diez puntos de la ciudad, el pasado miércoles por la noche.

Pesquero secuestrado

Los atacantes arribaron a la costa en una barca neumática Gemini, según los investigadores, después de abandonar un navío pesquero que habían secuestrado previamente y matar a sus tripulantes.

Las autoridades indias han encontrado un navío abandonado a cinco millas náuticas de Bombay que podría haber sido utilizado por los terroristas para lanzar su violento ataque del miércoles, según han informado distintos medios indios.

De acuerdo con los investigadores, al menos ocho terroristas abandonaron ese barco -tras deshacerse de cuatro tripulantes- y llegaron a Bombay a bordo de una lancha motora Gemini, cuyo motor tenía borrado el número de serie.

Rechazo de Pakistán

Pakistán ha desmentido cualquier vinculación con los atentados, ante lo que ha interpretado como insinuaciones en este sentido por parte de la India. El ministro paquistaní de Asuntos Exteriores, Shah Mehmud Qureshi, que se encontraba en Nueva Delhi en una visita de trabajo, ha regresado a Islamabad para participar en una "importante reunión del Gabinete" dedicada a los atentados de Bombay.

El gobierno paquistaní ofreció enviar a Bombay al jefe de sus servicios secretos (ISI), Ahmed S. Pasha, para ayudar en las investigaciones de los atentados pero el ISI se negó hoy a que su jefe fuera a la India.

El presunto terrorista capturado, Kamal, ha confesado que se embarcó en el puerto de Karachi (Pakistán) en un barco mercante y que lo abandonaron a diez millas náuticas de Bombay, además de usar también un barco pesquero, según PTI.

dissabte, 29 de novembre del 2008

La tragèdia dels atemptats

La policia encara fa recompte de morts. Els atacs terroristes a Bombai superen la imaginació. Com poden uns perfectes jovenets de vint anys pujar a una furgoneta i disparar granades i trets a gent indefensa? Què els ha pogut portar a una violència indiscriminada i brutal? Diu l’expert en terrorisme islamista Scott Atran que als terroristes els mou el desig de glòria: sentir-se importants davant la gent que tracta de fugir.

Han escollit bé els objectius, aquests infames, perquè no només han sembrat terror a la part més luxosa de la ciutat, si no també a l’estació central del sud de Bombai, Chatrapatri, on conflueixen les milers i milers de persones que viuen en barris més humils al nord i baixen al sud cada dia a treballar al sector turístic i el de serveis.

Afortunadament, cap persona d’Aasara India no ha patit mal. Els projectes d’Aasara se centren en zones més humils, més al nord. L’estació més propera al centre de Bombai és Kurla, i allí han viscut caos però no atacs. Els altres projectes se situen més al nord, als afores de la ciutat. A les ciutats de Thane, Kalyan i la vila de Neral, que és com parlar de l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Granollers. El father Joe d’Gama, director d’Aasara India, ens comunica que tots estan bé.

Ha estat Bombai, com demà serà una ciutat europea, una d’africana, o una d’americana. L’Índia cau lluny per a molts de nosaltres, però personatges propers han acostat el drama de Bombai a Barcelona. Com Ignasi Guardans, que en aquests moments viatja de Bombai a Barcelona després d’esperar a que tota la delegació europea que liderava el pogués acompanyar. Aquest gest d’esperar a la resta de companys l’honora i fa repensar en el valor de la solidaritat i la responsabilitat en circumstàncies de crisi.

Des d’Aasara volem sumar-nos al condol de tots els familiars i amics de les víctimes d’aquests espantosos atemptats, així com resar o confiar que els ferits es recuperin aviat.

dimarts, 25 de novembre del 2008

La tragèdia de Bhopal

Un núvol tòxic envaeix la ciutat. Es fa difícil respirar: els pulmons no responen. Tothom fuig. Bé, tothom no. Els nens, els invàlids, els més vells queden enrera. També els que reaccionen massa tard, quan les forces defalleixen. Aquell 3 de desembre de 1984, moren 1.200 persones de cop. Altres 200.000 queden afectades. És la tragèdia de Bhopal.

Per als que algun cop de la nostra vida havíem sentit a parlar del segon accident d’una central més important després del de Txernòbil –en aquest cas, una central de gas, no una nuclear- ens semblava que tot allò havia quedat enrera. Que l’estat i l’empresa –Union Carbide, que seria absorbida per Dow Chemical- hauria anat a aquesta ciutat de l’estat indi de Madhya Pradesh a netejar-ho tot, a atendre els intoxicats, a oferir ajut. I no. Una ciutat sencera va quedar abandonada a la seva sort. Encara avui, quasi 25 anys després, neixen nens amb malformacions. I hi ha 50.000 persones discapacitades que no poden anar a treballar.

Costa d’imaginar una injustícia tan flagrant. Com quasi sempre en aquestes circumstàncies, qui semblava més dèbil es va revoltar. Una dona analfabeta musulmana, Rashida Bee, i una d’hindú, Champadevi Shukla, van liderar la lluita dels afectats. S’havien conegut a una fàbrica de paper i en poc temps es van convertir en la veu d’una campanya de ressò internacional. La lluita judicial no ha acabat. I elles continuen lluitant per donar feina i ajut mèdic als afectats.

Mereixedíssim, doncs, el guardó que els ha lliurat aquesta nit a Madrid la Casa Àsia. Els hi ha lliurat l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, que ha destacat que persones com elles “canvien les nostres vides als que vivim en una bombolla de vidre del món occidental” i ens mostren “valors com l’inconformisme o l’esperit de rebel·lia”. Gallardón és el president de Casa Àsia, un consorci del ministeri d’Exteriors, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona nascut a la Ciutat Comptal. Després s’hi va afegir l’Ajuntament de Madrid. Avui la Casa Àsia ha reconegut també la lluita per la llibertat de premsa del periodista paquistanès Ahmed Rashid. Guardons com aquests contribueixen a apropar Àsia a les nostres latituds. I desperten la nostra admiració per persones com la Rashida o la Champadevi, a qui he traslladat personalment la màxima col·laboració d’Aasara per totes aquelles tasques que emprenguin a favor dels nens desafavorits.

Per a més informació sobre Casa Àsia: http://www.casaasia.es/