La tragèdia de Bhopal

Un núvol tòxic envaeix la ciutat. Es fa difícil respirar: els pulmons no responen. Tothom fuig. Bé, tothom no. Els nens, els invàlids, els més vells queden enrera. També els que reaccionen massa tard, quan les forces defalleixen. Aquell 3 de desembre de 1984, moren 1.200 persones de cop. Altres 200.000 queden afectades. És la tragèdia de Bhopal.

Per als que algun cop de la nostra vida havíem sentit a parlar del segon accident d’una central més important després del de Txernòbil –en aquest cas, una central de gas, no una nuclear- ens semblava que tot allò havia quedat enrera. Que l’estat i l’empresa –Union Carbide, que seria absorbida per Dow Chemical- hauria anat a aquesta ciutat de l’estat indi de Madhya Pradesh a netejar-ho tot, a atendre els intoxicats, a oferir ajut. I no. Una ciutat sencera va quedar abandonada a la seva sort. Encara avui, quasi 25 anys després, neixen nens amb malformacions. I hi ha 50.000 persones discapacitades que no poden anar a treballar.

Costa d’imaginar una injustícia tan flagrant. Com quasi sempre en aquestes circumstàncies, qui semblava més dèbil es va revoltar. Una dona analfabeta musulmana, Rashida Bee, i una d’hindú, Champadevi Shukla, van liderar la lluita dels afectats. S’havien conegut a una fàbrica de paper i en poc temps es van convertir en la veu d’una campanya de ressò internacional. La lluita judicial no ha acabat. I elles continuen lluitant per donar feina i ajut mèdic als afectats.

Mereixedíssim, doncs, el guardó que els ha lliurat aquesta nit a Madrid la Casa Àsia. Els hi ha lliurat l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, que ha destacat que persones com elles “canvien les nostres vides als que vivim en una bombolla de vidre del món occidental” i ens mostren “valors com l’inconformisme o l’esperit de rebel·lia”. Gallardón és el president de Casa Àsia, un consorci del ministeri d’Exteriors, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona nascut a la Ciutat Comptal. Després s’hi va afegir l’Ajuntament de Madrid. Avui la Casa Àsia ha reconegut també la lluita per la llibertat de premsa del periodista paquistanès Ahmed Rashid. Guardons com aquests contribueixen a apropar Àsia a les nostres latituds. I desperten la nostra admiració per persones com la Rashida o la Champadevi, a qui he traslladat personalment la màxima col·laboració d’Aasara per totes aquelles tasques que emprenguin a favor dels nens desafavorits.

Per a més informació sobre Casa Àsia: http://www.casaasia.es/