dilluns, 15 de novembre de 2010

Impressions d’un viatge a Aasara


M’agradaria compartir amb tots vosaltres part d’un e-mail tal i com el vaig escriure en el meu quart dia de viatge, i que anava dirigit a la meva família i als meus amics. Crec que aquest e-mail ens apropa a com em vaig sentir “ in situ”.

Son les 10,30h del mati a Mumbai ( a Es- panya les 6h ) del dimecres. Estic a l’oficina d’Aasara. Encara que sols porto tres dies aquí la sensació és que porto ja 3 setmanes, per la quantitat de coses que he vist, la quantitat de llocs que he visitat, i la quantitat de persones que he conegut. Ens hem passat els tres dies visitant centres de dia i residencies de nens i nenes entre d’altres. Ens reben de meravella i igual que passa amb els nostres nens a Espanya, ens mos- tren els seus treballs i ens converteixen en espectadors de les seves cançons i els seus balls. La major part d’ells no tenen família i si la tenen no és molt recomanable. En els centres de dia estan els nens i les nenes que viuen a les vies de tren. Estan en els centres, sols de 9 a 5 per tornar al carrer posterior- ment. A les residències viuen grups de 20-25 nens per una banda i nenes per l’altra com si fossin tota una família. Aquests darrers tres dies he donat petons i abraçades i n’he rebut molt més. He vist alguna mirada trista i alguna perduda, però quasi tots estan contents i riuen, recuperant-se i ubicant-se en un ordre i en un entorn amb possibilitats de futur gràcies al treball d’ Aasara i a tot el personal que fa possible tot plegat aquí a l’Índia.

Podria seguir explicant coses sense pa- rar, però deixaré quelcom per a la tornada. Tot i que tot el que he rebut és positiu i la sensació que tinc és bona, puc dir que he descobert que l’infern es a la terra i que jo l’he visitat. He vist coses que m’han fet sal- tar les llàgrimes i que m’haurien pogut fer plorar sense parar durant els tres dies. Però si en algun moment he plorat no ha estat per tristesa ni per compassió sinó per ràbia i impotència.

Està bé que seguim jugant a la loteria i desitjant que ens toqui, es bó. Però us asseguro que en la loteria de la vida tots i cada un dels que rebreu aquest e-mail heu aconseguit el primer premi. Una abraçada plena d’afecte i esperança de part dels nens i les nenes de Mumbai.

Ara des de la perspectiva que dona el pas dels dies i des de la necessitat d’ adaptació a la meva còmoda vida diària m’agradaria afegir alguna cosa més

L’oportunitat de conèixer un trosset de l’Índia de la mà d’Aasara és tot un regal, l’experiència de conèixer tots i cada un dels projectes a través dels seus protagonistes suposa un enriquiment sense límits. Com ja comento en el meu e-mail els somriures, els petons i les abraçades que he rebut dels nens i nenes, que gaudeixen d’una millor vida i sobretot d’una oportunitat a la vida, i d’aquells que estan treballant en primera línea, fan que et sentis infinitament re- compensada i amb l’obligació i el deure de transmetre a la resta del món la realitat de l’infància a l’Índia i per suposat de seguir col•laborant. Descobreixes que l’esforç de les aportacions econòmiques de socis i donants i del temps dedicat per els voluntaris es converteix en una realitat plena d’il•lusió i esperança. Però també descobreixes que tot i veure el treball que està fent Aasara, queden encara cents de nens i nenes pels carrers, amb la necessitat i el dret de tornar a somriure, amb la necessitat i el dret de recuperar la seva infància i tornar a ser el que són: nens i nenes.

dimarts, 12 d’octubre de 2010

HISTÒRIES DE VIDA. David, Chandra i Sachin

Ells són l'exemple que sortir dels carrers i tenir un futur prometedor és possible. David, Chandra i Sachin son 3 dels adolescents que viuen a la residència permanent de nens de Digha, junt al Babu i l'Anil. Amb 21 anys, han deixat enrere un passat sòrdid de famílies desestructurades i de feines com a netejadors de sabates, tasses de té i carrers per dedicar el seu temps a estudiar.

Entre els 8 i els 10 anys van ser acollits per Aasara a Digha, on se'ls va cobrir les necessitats bàsiques i se'ls va donar educació. Mentre un era bo en matemàtiques, l'altra ho era en ciències socials i entre ells s'ajudaven a superar els exàmens.

Ara, segueixen amb els estudis superiors: el David està estudiant informàtica, el Sachin gestió i el Chandra comerç.


A la foto, d'esquerra a dreta: Sachin, Chandra, Luís Durán, membre de la Junta d'Aasara, i David a la residència de Digha.

diumenge, 27 de juny de 2010

"Dues realitats en un mateix espai", per Sister Primi, directora de Sisters of Charity of St. Anne (contrapart d’Aasara a l’Índia)



Dels 1.200 milions de persones que té l’Índia, només prop de 300 milions s’han beneficiat d’alguna manera del boom que ha experimentat la seva economia gràcies a les noves tecnologies. Els 900 milions de persones restants viuen a la més absoluta misèria. Ambdues realitats conviuen cada cop amb més fragilitat en un mateix espai.

Malgrat un robust creixement econòmic, la inflació i la crisi dels aliments a l’Índia estan tenint un dur impacte sobretot en els nens i nenes. A la nació que ostenta actualment la més alta taxa de natalitat del planeta, la desnutrició infantil arriba a un 80% a algunes zones. El recent Informe de Suresh Tendulkar Commitee del govern indi estima que el número de pobres al pais ha pujat en un 10 % i una de cada tres persones és pobre.

El nombre de persones que viuen en barraques a l’Índia s’ha duplicat en els últims 20 anys, arribant al 21% de la població urbana. El procediment d’arribada del camp a la ciutat és simple: assentar-se en qualsevol espai lliure. Una família construeix un refugi amb cartró o qualsevol material disponible que, amb sort, podrà millorar amb totxos amb el pas del temps. Aquest refugi dóna peu a altres refugis de forma que es van generant assentaments irregulars que el govern en un principi tolera però que més endevant destrueix. A més, aquestes barraques no tenen lavabo, en època de monzons l’habitacle s’inunda, i tampoc hi ha aigua corrent, el que fa que l’hagin de comprar —cara— per beure.

Malgrat tot, els que arriben a les ciutats en aquestes condicions estan convençuts que emigrar va ser el millor, que més val viure en una barraca a la ciutat que morir de gana al camp. A la ciutat hi ha més oportunitats, es pot aconseguir algun treball temporal —com de dona de la neteja en cases particulars— per tal de contribuir als ingressos familiars. Aquesta inmigració a la gran ciutat de Mumbai arriba continuament, a la recerca de qualsevol treball que els asseguri un plat d’arrós que ompli els seus estòmags.

En aquest context, els que s’emporten la pitjor part són els nens, que vagabundegen pels carrers demanant almoïna i que algú els convidi a menjar a casa seva. En alguns casos tenen sort i troben alguna feina, tot i que el 1998 el govern indi va prohibir el treball infantil. Segons les estadístiques, l’Índia va arribar a tenir el major nombre de treballadors menors de 12 anys del món, convertits en adults prematurs, i era un gegant quant a analfabetisme.

La data de l’1 d’abril marca un punt d’inflexió definitiu per tal de convertir l’Índia en un país sense analfabets. El “Dret dels Nens a una Educació Obligatòria i Gratuïta” ha començat a tenir efecte des d’aquesta data i s’han donat sis mesos de termini perquè s’implementin tots els requisits d’aquest dret. Kapil Sibal, Ministre de Recursos Humanos indi, ha pres recentment serioses iniciatives en benefici de la població infantil del pais, com l’obligatorietat d’assistència a l’escola des dels 6 als 14 anys. Per la seva banda, fa anys que l’Estat indi de Kerala va prendre la decisió política d’obligar enviar als nens a l’escola i es va abolir el treball infantil. Aquest estat indi no té analfabets ni nens que treballin.

La nova llei és molt ambiciosa per la magnitud del nombre de nens que s’han d’atendre, la corrupció en els sectors públics i el que suposa crear infraestructures a cada veinatge per possibilitar que hi hagi escoles per a tots els nens. A totes aquestes raons se suma que s’han de preparar més de 500.000 mestres. Però tot això no ha de suposar un obstacle per assolir l’objectiu d’educar tots els nens i nenes, perquè allà on l’educació és oblligatòria, la proporció del treball infantil és més baixa.

Aasara fa temps que treballa per la construcció d’una Índia on cada persona pugui viure dignament. Tots els membres, voluntaris, socis i treballadors d’Aasara saben molt bé que el futur dels pobles es forja a les aules escolars. Per això, la prioritat de l’ONG són els projectes educatius.

Ankur és una de les institucions beneficiades per Aasara i ens sentim privilegiades de la nostra col·laboració, que al juny del 2010 complirà dos anys. Aasara subvenciona l’educació de les 200 nenes d’Ankur i així, amb educació, les prepara perquè puguin viure millor, oferint-les un futur digne i feliç. Això és el que està succeïnt amb les joves que ja estan acabant els seus estudis superiors a Ankur i estàn aconseguint bons llocs de feina, que els permeten amb elles i a les seves famílies poder sortir de la misèria i el subdesenvolupament.

dissabte, 5 de juny de 2010

Aasara exposa els projectes que desenvolupa a l'Índia a la seu de Caja Navarra

Aasara-Associació per a l’ajut dels nens del carrer de l’Índia exposa del 27 de maig fins al 12 de juny a la seu de Caja Navarra (c. Aribau 185, Barcelona) "Els projectes d’Aasara a l’Índia" i el recull fotogràfic "L’altra Bombai", amb què l’ONG dona a conèixer els projectes que porta a terme a Mumbai.

En concret, ambdues mostres recullen les condicions de vida a les què estan sotmesos milers d’infants als carrers i slums de Mumbai, alhora que presenten els projectes d’acolliment, educació i alimentació que Aasara porta a terme a la zona, tot oferint una reflexió sobre les opcions de futur d’aquests nens i nenes. Caja Navarra és un dels donants principals d’Aasara, a través del programa "Tú eliges: tú decides".

dimarts, 13 d’abril de 2010

Surt a la venda el primer llibre per aprendre a ballar Bollywood

Inclou un DVD per conèixer els passos bàsics d’aquesta dansa procedent de l’Índia

Per la venda de cada llibre, 1 euro anirà destinat a la ONG Aasara, associació per a l’ajut dels nens del carrer de l’Índia

Els apassionats de la dansa estan d’enhorabona. Líniazero ediciones i Cabriolé Dansa acaben de publicar el primer llibre sobre dansa Bollywood. El llibre repassa l’origen i les varietats d’aquesta dansa, des de la tècnica depurada de la dansa bharatanatyam fins a la desenfrenada alegria del bhangra...sense oblidar la influència dels ritmes llatins. Inclou nombroses fotografies que detallen els passos bàsics i un DVD que mostra com ballar aquesta dansa originaria de la India, i que transmet energia, color, però sobretot, alegria.

Sara Barrera i Carolina Velasco, les autores, ballen Bollywood des de fa anys i coneixen a fons, no només la dansa, sinó també la tradició i la cultura india. De fet, Barrera ha protagonitzat el documental Camino a Bollywood, estrenat al Festival Internacional de Cine de Sitges al 2006. Va ser la primera ballarina Bollywood espanyola en conèixer personalment la indústria índia del cinema.

Col·laboració amb Aasara

Per la venta de cada llibre, 1 euro anirà destinat a la ONG Aasara (www.aasara.org), associació sense ànim de lucre que col·labora amb Aasara Índia fundada l’any 1993, pel desenvolupament i ajut als nens del carrer de l’Índia.

Des de 2001, Aasara Barcelona treballa amb l’objectiu que cada dia més nens i nenes tinguin una oportunitat per sortir de la marginació, l’exclusió i l’explotació infantil. Actualment, més de 200 mil nens i nenes sense referències familiars malviuen als slums (barraques) i estacions de tren a Bombai.

Col·lecció “Cabriolé y el baile”

La passió pel ball mou a les fundadores de Cabriolé Dansa SL (tenda d’articles de dansa) a donar un pas més per satisfer les necessitats del ballarí. Com podem ajudar-lo a aprendre nous balls? Així neix al 2009 la col·lecció “Cabriolé y el baile”, editat per líniazero edicions. Després del primer títol, Hip hop, publicat al 2009, apareix aquest volum dedicat a la dansa Bollywood.

FITXA:

Títol: Bollywood.

Col·lecció “Cabriolé y el baile”

Autores: Sara Barrera i Carolina Velasco

Preu: 22€ (Inclou DVD)

ISBN: 978-84-936946-2-3

Número de pàgines: 80

Publicat al 2010 por Cabriolé Dansa, S.L. (www.cabrioledansa.com) y

líniazero edicions (www.liniazero.com)

Punts de venda:

Cabriolé Dansa - Pg. Manuel Girona, 50 (Barcelona)

Llibreria Altaïr (www.altair.es) - Gran Via Corts Catalanes, 616 (Barcelona)

diumenge, 28 de març de 2010

Nou jeep i millores als centres

Les nenes del centre Ankur poden respirar tranquil·les a partir d'ara. Aasara ha finançat un vehicle 4 x 4 de 7 places per poder traslladar les nenes ràpidament a un centre sanitari en cas d'urgència mèdica. És de vital necessitat perquè el transport públic en aquesta àrea de barraques és molt limitat. També els serà molt útil per cobrir les emergències que sorgeixin en aquest centre per a 240 nenes. El gestionen les Germanes de la Caritat (Sisters of Charity), una de les nostres contraparts a Bombai.

Aasara també ha finançat importants obres de millora a dos centres gestionats per l'altra gran contrapart, Aasara India. S'han instal·lat sostres aillants, armaris nous, i portes de seguretat. I tot, a temps per l'arribada de les plujes monzòniques!


dimarts, 16 de març de 2010

“Prioritzant l’Índia ara mes que mai”, per Frederic Callís, Vicepresident d’AASARA

Sols des del coneixement personal o de l’ anàlisi de les dades, es pot entendre que l’Índia te que ser d’atenció prioritària en aquests propers anys.

Amb una població de 1.170 milions d’habitants i un creixement previst per els propers 20 anys de mes de 300 milions de persones. Sense oblidar que en el any 2007 han nascut 27 milions nenes i que actualment l’Índia ja te 25 milions de nens i nenes orfes entre 0 i 17 anys.

L’aprofundiment en l’anàlisi de aquestes dades ens permet amb rigor, dimensionar la situació en que estan avocats els mes desfavorits de la societat India. Els nens i les nenes.

Tot aquest col·lectiu d’infants del carrer, de les estacions de tren , i dels “slums” o suburbis, la major part d’ells sense família, absorbits per tot un entorn que els esta abocant a la prostitució, i a entrar en xarxes de pidolaires, amb tot els riscos que això comporta, i les tècniques que s’utilitzen per aconseguir un millor rendiment d’aquests infants, a traves de la mutilació.

Davant de tot això, des de Aasara estem treballant a fons en diferents projectes de nutrició, escolarització, acolliment, i ajut. Amb presencia destacada en les estacions de Bombai on es concentren la major part d’aquests infants sense sostre i sense família, i en els “slums “ o suburbis on estem creant tota una xarxa d’aules per impartir formació bàsica i alimentació a tots aquells infants que hi assisteixen.


Aasara te la voluntat de transformar i emancipar, i no de fer caritat.

Tot aquest volum de nens i nenes sols amb el suport i la formació, poden adonar-se que per a ells també hi a algun futur, i que tenen que defugir de tot tipus de pressió que els porti a la explotació infantil i la prostitució.

Per fer front a tot això Aasara conta amb la societat civil Catalana i amb tot un seguit d’empreses. Però les necessitats van en augment i els reptes de present son dia a dia mes elevats. No pot ser d’altra manera.

Des de Aasara Barcelona, no podem admetre que en l’actualitat, 60 milions de nens i nenes siguin víctimes del tràfic, de la compra i venda, que es produeixin 2,5 milions de infanticidis a l’any, i que el 46 % dels menors de 3 anys estiguin desnodrits. Superant la tasa del 40% d’Etiòpia...

Per fer front a aquesta realitat a AASARA Barcelona, necessitem el màxim de suport, i el màxim de difusió de la feina que des de fa ja 15 anys s’està fent a la India. Per tot això us convidem a visitar la nostra web www.aasara.org i donar-nos un cop de ma. Us necessitem.

dilluns, 1 de març de 2010

El veritable gran Mumbai


Dins del gran Mumbai, amb més de 20 milions d’éssers, la ciutat de Thane és una àrea urbana de 5 milions d’habitants on hi ha diverses estacions dels trens de rodalies de l’àmplia xarxa ferroviària de l’Índia, que permet a multitud de persones desplaçar-se als seus llocs de treball i als seus centres d’interès i subsistència.

Kurla és una d’aquestes estacions. Quan hi arribes, la primera impressió que en tens és que estàs en un increïble formiguer humà en el qual desenes de milers d’homes i dones de nivell social mitjà i de castes baixes o intocables es mouen frenèticament a peu o en busos o ricksaws per llançar-se després a buscar una plaça en un tren amb els vagons sempre saturats de gent.

Aquesta sensació d’angoixa és difícil de descriure. L’excés demogràfic se’ns mostra amb tota la seva cruesa. Com és possible l’existència de tantíssima gent amuntegada i en moviment constant?

Allí, en mig d’aquest entorn tant dens i complex, hi ha un edifici públic de sis plantes molt vell .A la sisena planta, a les golfes, hi ha un dels Centres de l’ONG AASARA on es viu una realitat molt diferent gràcies a la labor de les extraordinàries treballadores socials del Centre. El seu logo inconfusible és un dels signes d’identitat de l’organització AASARA CHILDREN SHELTER.

A les vuit del matí comencen a arribar-hi fins a més de trenta nens i nenes de 4 a 7 anys , la majoria musulmans i de llengua parsi. Prenen un vas de llet, es posen el seu davantal-uniforme i a les deu comencen les classes. Aprenen l’alfabet hindi i comencen a descobrir el poder de la lectura i l’escriptura per accedir al món dels coneixements i millorar la seva vida.

Són nens i nenes que viuen a les estacions o en barris de barraques (“slums”) sols, en grups o dependents de famílies llunyanes i amb molts problemes, i que, per sobreviure, es dediquen a la mendicitat, a recollir ferralla i a d’altres activitats difícils de classificar. Moltes vegades estan malalts, tenen sarna, tos o desnutrició severa. A AASARA hi troben una llar acollidora , tutelada i fora del terrible ambient on els ha tocat viure.

Als Centres de les estacions de Kalyan, Kurla i Thane és on els nens i nenes del carrer (“street children”) comencen a rebre Educació no formal i nutrició segons els programes desenvolupats per AASARA. Després, molts s’incorporen a l’Escola Pública i , per tant, accedeixen a l’educació , la qual cosa és molt important per recuperar la seva dignitat , descobrir i desenvolupar les seves capacitats personals i així sentir-se part de la societat com a éssers humans de ple dret.

Joan Anton Pons-Serés. President d’Aasara