dilluns, 1 de març de 2010

El veritable gran Mumbai


Dins del gran Mumbai, amb més de 20 milions d’éssers, la ciutat de Thane és una àrea urbana de 5 milions d’habitants on hi ha diverses estacions dels trens de rodalies de l’àmplia xarxa ferroviària de l’Índia, que permet a multitud de persones desplaçar-se als seus llocs de treball i als seus centres d’interès i subsistència.

Kurla és una d’aquestes estacions. Quan hi arribes, la primera impressió que en tens és que estàs en un increïble formiguer humà en el qual desenes de milers d’homes i dones de nivell social mitjà i de castes baixes o intocables es mouen frenèticament a peu o en busos o ricksaws per llançar-se després a buscar una plaça en un tren amb els vagons sempre saturats de gent.

Aquesta sensació d’angoixa és difícil de descriure. L’excés demogràfic se’ns mostra amb tota la seva cruesa. Com és possible l’existència de tantíssima gent amuntegada i en moviment constant?

Allí, en mig d’aquest entorn tant dens i complex, hi ha un edifici públic de sis plantes molt vell .A la sisena planta, a les golfes, hi ha un dels Centres de l’ONG AASARA on es viu una realitat molt diferent gràcies a la labor de les extraordinàries treballadores socials del Centre. El seu logo inconfusible és un dels signes d’identitat de l’organització AASARA CHILDREN SHELTER.

A les vuit del matí comencen a arribar-hi fins a més de trenta nens i nenes de 4 a 7 anys , la majoria musulmans i de llengua parsi. Prenen un vas de llet, es posen el seu davantal-uniforme i a les deu comencen les classes. Aprenen l’alfabet hindi i comencen a descobrir el poder de la lectura i l’escriptura per accedir al món dels coneixements i millorar la seva vida.

Són nens i nenes que viuen a les estacions o en barris de barraques (“slums”) sols, en grups o dependents de famílies llunyanes i amb molts problemes, i que, per sobreviure, es dediquen a la mendicitat, a recollir ferralla i a d’altres activitats difícils de classificar. Moltes vegades estan malalts, tenen sarna, tos o desnutrició severa. A AASARA hi troben una llar acollidora , tutelada i fora del terrible ambient on els ha tocat viure.

Als Centres de les estacions de Kalyan, Kurla i Thane és on els nens i nenes del carrer (“street children”) comencen a rebre Educació no formal i nutrició segons els programes desenvolupats per AASARA. Després, molts s’incorporen a l’Escola Pública i , per tant, accedeixen a l’educació , la qual cosa és molt important per recuperar la seva dignitat , descobrir i desenvolupar les seves capacitats personals i així sentir-se part de la societat com a éssers humans de ple dret.

Joan Anton Pons-Serés. President d’Aasara