diumenge, 28 de març de 2010

Nou jeep i millores als centres

Les nenes del centre Ankur poden respirar tranquil·les a partir d'ara. Aasara ha finançat un vehicle 4 x 4 de 7 places per poder traslladar les nenes ràpidament a un centre sanitari en cas d'urgència mèdica. És de vital necessitat perquè el transport públic en aquesta àrea de barraques és molt limitat. També els serà molt útil per cobrir les emergències que sorgeixin en aquest centre per a 240 nenes. El gestionen les Germanes de la Caritat (Sisters of Charity), una de les nostres contraparts a Bombai.

Aasara també ha finançat importants obres de millora a dos centres gestionats per l'altra gran contrapart, Aasara India. S'han instal·lat sostres aillants, armaris nous, i portes de seguretat. I tot, a temps per l'arribada de les plujes monzòniques!


dimarts, 16 de març de 2010

“Prioritzant l’Índia ara mes que mai”, per Frederic Callís, Vicepresident d’AASARA

Sols des del coneixement personal o de l’ anàlisi de les dades, es pot entendre que l’Índia te que ser d’atenció prioritària en aquests propers anys.

Amb una població de 1.170 milions d’habitants i un creixement previst per els propers 20 anys de mes de 300 milions de persones. Sense oblidar que en el any 2007 han nascut 27 milions nenes i que actualment l’Índia ja te 25 milions de nens i nenes orfes entre 0 i 17 anys.

L’aprofundiment en l’anàlisi de aquestes dades ens permet amb rigor, dimensionar la situació en que estan avocats els mes desfavorits de la societat India. Els nens i les nenes.

Tot aquest col·lectiu d’infants del carrer, de les estacions de tren , i dels “slums” o suburbis, la major part d’ells sense família, absorbits per tot un entorn que els esta abocant a la prostitució, i a entrar en xarxes de pidolaires, amb tot els riscos que això comporta, i les tècniques que s’utilitzen per aconseguir un millor rendiment d’aquests infants, a traves de la mutilació.

Davant de tot això, des de Aasara estem treballant a fons en diferents projectes de nutrició, escolarització, acolliment, i ajut. Amb presencia destacada en les estacions de Bombai on es concentren la major part d’aquests infants sense sostre i sense família, i en els “slums “ o suburbis on estem creant tota una xarxa d’aules per impartir formació bàsica i alimentació a tots aquells infants que hi assisteixen.


Aasara te la voluntat de transformar i emancipar, i no de fer caritat.

Tot aquest volum de nens i nenes sols amb el suport i la formació, poden adonar-se que per a ells també hi a algun futur, i que tenen que defugir de tot tipus de pressió que els porti a la explotació infantil i la prostitució.

Per fer front a tot això Aasara conta amb la societat civil Catalana i amb tot un seguit d’empreses. Però les necessitats van en augment i els reptes de present son dia a dia mes elevats. No pot ser d’altra manera.

Des de Aasara Barcelona, no podem admetre que en l’actualitat, 60 milions de nens i nenes siguin víctimes del tràfic, de la compra i venda, que es produeixin 2,5 milions de infanticidis a l’any, i que el 46 % dels menors de 3 anys estiguin desnodrits. Superant la tasa del 40% d’Etiòpia...

Per fer front a aquesta realitat a AASARA Barcelona, necessitem el màxim de suport, i el màxim de difusió de la feina que des de fa ja 15 anys s’està fent a la India. Per tot això us convidem a visitar la nostra web www.aasara.org i donar-nos un cop de ma. Us necessitem.

dilluns, 1 de març de 2010

El veritable gran Mumbai


Dins del gran Mumbai, amb més de 20 milions d’éssers, la ciutat de Thane és una àrea urbana de 5 milions d’habitants on hi ha diverses estacions dels trens de rodalies de l’àmplia xarxa ferroviària de l’Índia, que permet a multitud de persones desplaçar-se als seus llocs de treball i als seus centres d’interès i subsistència.

Kurla és una d’aquestes estacions. Quan hi arribes, la primera impressió que en tens és que estàs en un increïble formiguer humà en el qual desenes de milers d’homes i dones de nivell social mitjà i de castes baixes o intocables es mouen frenèticament a peu o en busos o ricksaws per llançar-se després a buscar una plaça en un tren amb els vagons sempre saturats de gent.

Aquesta sensació d’angoixa és difícil de descriure. L’excés demogràfic se’ns mostra amb tota la seva cruesa. Com és possible l’existència de tantíssima gent amuntegada i en moviment constant?

Allí, en mig d’aquest entorn tant dens i complex, hi ha un edifici públic de sis plantes molt vell .A la sisena planta, a les golfes, hi ha un dels Centres de l’ONG AASARA on es viu una realitat molt diferent gràcies a la labor de les extraordinàries treballadores socials del Centre. El seu logo inconfusible és un dels signes d’identitat de l’organització AASARA CHILDREN SHELTER.

A les vuit del matí comencen a arribar-hi fins a més de trenta nens i nenes de 4 a 7 anys , la majoria musulmans i de llengua parsi. Prenen un vas de llet, es posen el seu davantal-uniforme i a les deu comencen les classes. Aprenen l’alfabet hindi i comencen a descobrir el poder de la lectura i l’escriptura per accedir al món dels coneixements i millorar la seva vida.

Són nens i nenes que viuen a les estacions o en barris de barraques (“slums”) sols, en grups o dependents de famílies llunyanes i amb molts problemes, i que, per sobreviure, es dediquen a la mendicitat, a recollir ferralla i a d’altres activitats difícils de classificar. Moltes vegades estan malalts, tenen sarna, tos o desnutrició severa. A AASARA hi troben una llar acollidora , tutelada i fora del terrible ambient on els ha tocat viure.

Als Centres de les estacions de Kalyan, Kurla i Thane és on els nens i nenes del carrer (“street children”) comencen a rebre Educació no formal i nutrició segons els programes desenvolupats per AASARA. Després, molts s’incorporen a l’Escola Pública i , per tant, accedeixen a l’educació , la qual cosa és molt important per recuperar la seva dignitat , descobrir i desenvolupar les seves capacitats personals i així sentir-se part de la societat com a éssers humans de ple dret.

Joan Anton Pons-Serés. President d’Aasara