diumenge, 16 d’agost de 2009

A Delhi ja no es maten tantes nenes

Un dels atemptats més flagrants contra la dona a l'Índia passa quan ni tan sols ha nascut. Cada any, 500.000 parelles decideixen avortar quan saben que el nadó que esperen és una nena, i no un nen. En la major part dels casos, ho fan no només per prejudicis, sinó també per motius econòmics. Tenir una nena significa gastar uns diners per a una persona que, un dia, quan es casi, marxarà de casa i formarà part d'una altra família, la del marit. A més, l'antiga tradició diu que caldrà pagar una dot important a la família del marit, que pot suposar un daltabaix econòmic i familiar.
El Govern ha prohibit les proves per determinar el sexe del fetus i diversos col·lectius mèdics han llançat campanyes per conscienciar els seus col·legues per tal que no col·laborin en els avortaments. Però l'impuls de la campanya ha vingut sobretot de diversos sectors de la societat, entre ells Ong's que lluiten pels drets de la dona i de l'infant, com Aasara.
Ara de la capital de l'Índia, Nova Delhi, arriben finalment bones notícies. Per primer cop, a la ciutat hi ha hagut més naixements de nenes que de nens (1.004 nenes per cada 1.000 nens). És una novetat que fins ara només es produia a l'estat de Kerala, l'estat per cert, amb més implantació de cristians.
Fins ara, a Delhi naixien més nens que nenes, a causa dels avortaments. La societat civil i Aasara en particular celebra la fi d'aquesta terrible tendència amb gran alegria. Cal, això sí, no abaixar la guàrdia. I continuar lluitant per la paritat de nens i nenes, en especial des de la feina de sensibilització que fan els nostres col·laboradors a l'Índia .

dijous, 6 d’agost de 2009

Històrica llei per escolaritzar els nens de l'Índia

L'Índia haurà de garantir l'educació gratuïta i obligatòria a tots els nens d'entre els 6 els 14 anys. És un gran pas, donat que hi ha 70 milions de nens al país que no van a l'escola perquè els pares els obliguen a treballar, perquè viuen en famílies sense recursos o desestructurades, o bé perquè no tenen a ningú, com els nens del carrer. Una de cada tres persones a l'Índia és analfabeta.

La llei obligarà també els col·legis privats a reservar el 25% de les places a nens pobres.

Ara bé, la qüestió és com s'ho farà l'estat per fer complir la llei, perquè ara per ara l'Índia només inverteix un 3% del PIB en educació, per la qual cosa els crítics no saben com l'Estat podrà afrontar una inversió tan forta.

L'estat ha promès obrir més escoles públiques, i també escoles per a nens amb necessitats especials.

La norma també pretén acabar amb la pràctica d'algunes escoles d'imposar als pares el pagament d'una quota si volen garantir-se la plaça, així com els amplis poders de l'administració per decidir l'admissió dels nens.

Són reptes molt grans, i fins i tot així encara s'està molt lluny del què és necessari per a l'educació dels nens, perquè els menors de sis anys encara no estan inclosos.

A més, enlloc es parla d'acabar amb les grans diferències en la qualitat d'ensenyament entre alguns centres privats plens de recursos i moltes escoles públiques que no tenen la infraestructura adient.

diumenge, 22 de març de 2009

Més de 250 persones a la Nit d'Aasara

La segona Nit d'Aasara ha estat un èxit. El local a tocar de la plaça de Sants de Barcelona es va omplir el 13 de març de més de 250 persones mogudes per l'impuls de solidaritat. Van venir de Barcelona, però també de les poblacions dels voltants, de Girona, de Mallorca, fins i tot de Madrid. Què bonic veure la resposta de tantes persones a la demanda d'ajut als nens del carrer de l'Índia. Tots notàvem que era un moment especial i ens vam sentir emocionats.

Les imatges punyents de l'oscaritzada pel·lícula Slumdog MIllionaire van estar presents en la ment de molts, perquè no en va ens dediquem als mateixos nens de la pel·lícula: els nens del carrer de Bombai. Nens que l'únic pecat que han comès és créixer en un ambient on manca tot, fins i tot una família. I que són captats per gent que només els veu com una font d'enriquiment, i que no dubta fins i tot a mutilar-los.

Persones que no eren sòcies d'Aasara han pogut comprovar com aquests nens corren a canviar la seva vida quan Aasara els ofereix la mà. Els assistents a la Nit han pogut conèixer els projectes de l'entitat, i el nostre model: una ONG petita i formada per professionals de diferents àmbits que aporten el seu temps i coneixements gratuïtament -que no té, per tant, cap despesa de funcionament-. I, alhora, una ONG solvent, que dóna suport a contraparts d'acreditada trajectòria i prestigi. Divendres es va poder comprovar que Aasara és un impuls personal i alhora una tasca compartida per moltes persones que uneixen esforços i il·lusions. Una tasca ben feta i reconeguda per la Federació Catalana d'ONGD's, la Generalitat de Catalunya i l'Estat, que l'han declarat Entitat d'Utilitat Pública.

Fins i tot el conegut músic indi Tapan Batancharia, director d'una escola al carrer Indústria de Barcelona i que acaba d'oferir un concert a l'Auditori, va voler cridar el seu amic Parta Pratindoy de l'Índia per a compartir amb els assistents el seu art en els instruments clàssics indis, el sitar i la tabla.

Gràcies a tots! Als coordinadors de la Nit, Frederic Callís i Laura Torrent, així com a les empreses col·laboradores, els nombrosíssims voluntaris i, naturalment, als que vau voler compartir amb nosaltres aquesta Nit màgica.

dimarts, 24 de febrer de 2009

Les barriades de Slumdog Millionaire

La crisi econòmica ha servit d'alguna cosa: el món s'ha conscienciat de sobte de les misèries que conviuen al costat d'un sistema capitalista fins ara deslligat de principis elementals de l'ètica. Fins i tot els glamurosos Oscars de Hollywood han volgut obrir els ulls a realitats que fins ara eren poc visitades per les càmeres del cel·luloid, com són els suburbis de la ciutat de Bombai. Enguany la pel·lícula més premiada ha estat Slumdog Millionaire, que retrata la vida en una de les barriades més depauperades de la ciutat. N'hi ha encara moltes més a la capital financera de l'Índia. Per això Aasara India treballa per sotstreure de la misèria nens com el protagonista de la pel·lícula. Es cert que hi ha hagut a l'Índia mateixa molta polèmica sobre aquest film -els protagonistes consideren que se'ls ha malpagat- però el fet que se'n comenci a parlar ja és un signe d'esperança. El diari El Mundo avui, per exemple, mostra un reportatge que abans haguera estat més rar de publicar. Abans de poder actuar, cal prendre consciència.

dilluns, 9 de febrer de 2009

Una mostra sobre la situació actual a l’Índia

Malgrat que durant els darrers anys s’ha avançat molt per millorar l’accés a l’aigua potable, encara queden a l’Índia 122 milions de famílies que, entre d’altres mancances, no disposen d’escusats. Per aquest motiu, la segona gran causa de defunció entre els infants està provocada per les diarrees, provocades pel fet de beure aigua contaminada o per les deficients condicions sanitàries.

Queda molt per fer i cal molt de suport a les organitzacions que com Aasara estan operant en la zona, i en benefici dels nens del carrer.

divendres, 30 de gener de 2009

Aasara amplia horitzons a Bombai

Aasara Barcelona amplia horitzons i a més dels seus projectes habituals amb Aasara-Bombai endegarà una col·laboració amb el centre Ankur per a un nou projecte engrescador: el programa d'escolarització i nutrició per a nens de barris marginats. La filosofia és molt simple: s'ofereix a 100 nens la possibilitat de beure dos gots de llet al dia i de disposar d'un quilo d'arròs a la setmana a canvi d'inscriure's a l'escola.
De sobte, un nen que no podia ni pensar d'anar a classe perquè es marejava de fam i no podia ni seguir les explicacions del mestre, es troba amb la possibilitat d'aprendre i de nutrir-se. Ja no es veu obligat a renunciar a l'escola per buscar la manera de posar-se alguna cosa a l'estòmac malvivint de qualsevol manera. Ara té la possibilitat de formar-se i trobar una feina en el futur.
Els nens atesos són del barri de barraques de Ganeshnagar, al districte Borivli Est de Bombai. És, naturalment, un primer pas dins una necessitat ingent de milers i milers de nens i nenes.
En aquest projecte, la nostra contrapart a l'Índia serà el centre Ankur Children's Home, gestionat per les Sisters of Charity of Sante Anne, amb més de 50 anys de presència a l'Índia. Els professionals d'Ankur seran els qui s'encarregaran de seleccionar els nens més necessitats, de distribuir l'aliment i de controlar que el nen vagi a l'escola. D'aquesta manera Aasara endega una nova etapa d'expansió, sempre fidel a la missió de donar recursos als nens més desemparats de l'Índia per tal que puguin escollir el seu propi futur, lluny de la misèria.

dimecres, 28 de gener de 2009

Obama i l'Índia

Els ulls de tot el món es dirigeixen cap a Barack Obama. Els de l'Índia, també. Segons el diari Le Monde, però, aquest enorme país està una mica inquiet des que el president nord-americà va anunciar que en política exterior l'obsedirà l'Afganistan. El què tem l'Índia és que Obama vulgui ficar massa la mà en el conflicte de Cachemira, l'estat al nord-oest del país que el Pakistan i l'Índia es disputen des de la partició de l'antic estat indi en un de majoria musulmana (Pakistan) i l'altre de majoria hindú (l'Índia). El conflicte ha provocat no només innumerables atemptats terroristes, sinó també tres guerres entre ambdós països. Fins i tot els terroristes que van provocar una massacre el novembre passat a Bombai van posar Cachemira com a excusa per a la violència.
Obama vol resoldre aquest conflicte perquè espera que el Pakistan tingui una relació més tranquil·la amb l'Índia i desplaci les tropes que té en la frontera amb aquest país cap a l'oest, cap a la línia que el separa de l'Afganistan. D'aquesta manera, els terroristes afganesos i Al-Qaida quedarien més controlats.