diumenge, 16 d’agost de 2009

A Delhi ja no es maten tantes nenes

Un dels atemptats més flagrants contra la dona a l'Índia passa quan ni tan sols ha nascut. Cada any, 500.000 parelles decideixen avortar quan saben que el nadó que esperen és una nena, i no un nen. En la major part dels casos, ho fan no només per prejudicis, sinó també per motius econòmics. Tenir una nena significa gastar uns diners per a una persona que, un dia, quan es casi, marxarà de casa i formarà part d'una altra família, la del marit. A més, l'antiga tradició diu que caldrà pagar una dot important a la família del marit, que pot suposar un daltabaix econòmic i familiar.
El Govern ha prohibit les proves per determinar el sexe del fetus i diversos col·lectius mèdics han llançat campanyes per conscienciar els seus col·legues per tal que no col·laborin en els avortaments. Però l'impuls de la campanya ha vingut sobretot de diversos sectors de la societat, entre ells Ong's que lluiten pels drets de la dona i de l'infant, com Aasara.
Ara de la capital de l'Índia, Nova Delhi, arriben finalment bones notícies. Per primer cop, a la ciutat hi ha hagut més naixements de nenes que de nens (1.004 nenes per cada 1.000 nens). És una novetat que fins ara només es produia a l'estat de Kerala, l'estat per cert, amb més implantació de cristians.
Fins ara, a Delhi naixien més nens que nenes, a causa dels avortaments. La societat civil i Aasara en particular celebra la fi d'aquesta terrible tendència amb gran alegria. Cal, això sí, no abaixar la guàrdia. I continuar lluitant per la paritat de nens i nenes, en especial des de la feina de sensibilització que fan els nostres col·laboradors a l'Índia .

dijous, 6 d’agost de 2009

Històrica llei per escolaritzar els nens de l'Índia

L'Índia haurà de garantir l'educació gratuïta i obligatòria a tots els nens d'entre els 6 els 14 anys. És un gran pas, donat que hi ha 70 milions de nens al país que no van a l'escola perquè els pares els obliguen a treballar, perquè viuen en famílies sense recursos o desestructurades, o bé perquè no tenen a ningú, com els nens del carrer. Una de cada tres persones a l'Índia és analfabeta.

La llei obligarà també els col·legis privats a reservar el 25% de les places a nens pobres.

Ara bé, la qüestió és com s'ho farà l'estat per fer complir la llei, perquè ara per ara l'Índia només inverteix un 3% del PIB en educació, per la qual cosa els crítics no saben com l'Estat podrà afrontar una inversió tan forta.

L'estat ha promès obrir més escoles públiques, i també escoles per a nens amb necessitats especials.

La norma també pretén acabar amb la pràctica d'algunes escoles d'imposar als pares el pagament d'una quota si volen garantir-se la plaça, així com els amplis poders de l'administració per decidir l'admissió dels nens.

Són reptes molt grans, i fins i tot així encara s'està molt lluny del què és necessari per a l'educació dels nens, perquè els menors de sis anys encara no estan inclosos.

A més, enlloc es parla d'acabar amb les grans diferències en la qualitat d'ensenyament entre alguns centres privats plens de recursos i moltes escoles públiques que no tenen la infraestructura adient.