La tragèdia dels atemptats

La policia encara fa recompte de morts. Els atacs terroristes a Bombai superen la imaginació. Com poden uns perfectes jovenets de vint anys pujar a una furgoneta i disparar granades i trets a gent indefensa? Què els ha pogut portar a una violència indiscriminada i brutal? Diu l’expert en terrorisme islamista Scott Atran que als terroristes els mou el desig de glòria: sentir-se importants davant la gent que tracta de fugir.

Han escollit bé els objectius, aquests infames, perquè no només han sembrat terror a la part més luxosa de la ciutat, si no també a l’estació central del sud de Bombai, Chatrapatri, on conflueixen les milers i milers de persones que viuen en barris més humils al nord i baixen al sud cada dia a treballar al sector turístic i el de serveis.

Afortunadament, cap persona d’Aasara India no ha patit mal. Els projectes d’Aasara se centren en zones més humils, més al nord. L’estació més propera al centre de Bombai és Kurla, i allí han viscut caos però no atacs. Els altres projectes se situen més al nord, als afores de la ciutat. A les ciutats de Thane, Kalyan i la vila de Neral, que és com parlar de l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Granollers. El father Joe d’Gama, director d’Aasara India, ens comunica que tots estan bé.

Ha estat Bombai, com demà serà una ciutat europea, una d’africana, o una d’americana. L’Índia cau lluny per a molts de nosaltres, però personatges propers han acostat el drama de Bombai a Barcelona. Com Ignasi Guardans, que en aquests moments viatja de Bombai a Barcelona després d’esperar a que tota la delegació europea que liderava el pogués acompanyar. Aquest gest d’esperar a la resta de companys l’honora i fa repensar en el valor de la solidaritat i la responsabilitat en circumstàncies de crisi.

Des d’Aasara volem sumar-nos al condol de tots els familiars i amics de les víctimes d’aquests espantosos atemptats, així com resar o confiar que els ferits es recuperin aviat.