Entre els molts projectes que AASARA està duent a terme a l’Índia, enguany destaca el que s’ha anomenat com “Slums”. La iniciativa consisteix en penetrar en els barris més deprimits i resoldre les necessitats bàsiques de formació i alimentació dels nens i nenes que habiten en els suburbis, anomenats “slums“.
La manca absoluta de condicions bàsiques d’higiene, d’habitabilitat, de formació i d’educació dels mes petits és alarmant i condemna a la mendicitat a la major part d’aquest infants. Per tot això, AASARA ha iniciat un ambiciós projecte de creació de “classes” en el cor d’aquests suburbis, on s’imparteix diàriament educació bàsica i es dóna un àpat a tots els nens i nenes que hi assisteixen.
Més informació a: www.aasara.org
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
Un cop mes AASARA es pionera en projectes realistes en vers l'ajut als nens i les nenes. L’Índia a banda del que mostren els mitjans de comunicació, en tot el que fa referència al desenvolupament econòmic i tecnològic de primer nivell, te una altra realitat social, i humana, que es l'allau de nens i nenes als carrers de qualsevol de les seves grans ciutats.
El Projecte Slums es d'aquells projectes que podríem anomenar intel•ligents que promou la presencia d'educadors en els suburbis mes deprimits, i que posa a l'abast dels nens la formació bàsica, i l'alimentació primària. Si s’activés una important xarxa d'aules com les que esta duent a terme l'ONG AASARA en l'actualitat, ben segur que es minimitzaria l'allau de nens i nenes a les estacions i als carrers de les grans ciutats. Molts d'aquests nens tindrien una formació humana i escolar basicas que reconduiria el seu futur personal. Disposant d'una oportunitat en aquesta vida.
Frederic Callís.
Llegint sobre aquest projecte, ens ve a la memoria l'Espanya de la postguerra, i l'allau migratori que es va produir a les grans ciutats. Trasbalsant la poca planificació urbanistica i desbordant les previssions d'espais per a la formació i educació dels mes petits. En aquells temps,res era previst, les construccions molt primaris pur barraquisme, l'escolarització inexistent, l'assistencia sanitria inexistent. Fins aqui podriem dir que la situació era similar a l' India.
El que es radicalment diferent es que a l'Espanya de la post guerra habien oportunitats laborals. A l'India actual, per contra totes aquestes families no tenen cap possibilitat que vagi mes enlla de la mendicitat, o la prostitució entre d'altres. Ja que tot un seguit de condicionants culturals i religiosos impediran el desevolupament d'aquests nens i nenes en una societat que no els donarà cap opció mes enlla del que esta previst per l'ordre de castes establert.
Potser caldria pensar també amb campanyes d'educació sexual, per evitar tants naixements no desitjats, que porten com a conseqüència aquests nens i nenes abandonats.
Publica un comentari a l'entrada