L'Índia haurà de garantir l'educació gratuïta i obligatòria a tots els nens d'entre els 6 els 14 anys. És un gran pas, donat que hi ha 70 milions de nens al país que no van a l'escola perquè els pares els obliguen a treballar, perquè viuen en famílies sense recursos o desestructurades, o bé perquè no tenen a ningú, com els nens del carrer. Una de cada tres persones a l'Índia és analfabeta. La llei obligarà també els col·legis privats a reservar el 25% de les places a nens pobres.
Ara bé, la qüestió és com s'ho farà l'estat per fer complir la llei, perquè ara per ara l'Índia només inverteix un 3% del PIB en educació, per la qual cosa els crítics no saben com l'Estat podrà afrontar una inversió tan forta.
L'estat ha promès obrir més escoles públiques, i també escoles per a nens amb necessitats especials.
La norma també pretén acabar amb la pràctica d'algunes escoles d'imposar als pares el pagament d'una quota si volen garantir-se la plaça, així com els amplis poders de l'administració per decidir l'admissió dels nens.
Són reptes molt grans, i fins i tot així encara s'està molt lluny del què és necessari per a l'educació dels nens, perquè els menors de sis anys encara no estan inclosos.
A més, enlloc es parla d'acabar amb les grans diferències en la qualitat d'ensenyament entre alguns centres privats plens de recursos i moltes escoles públiques que no tenen la infraestructura adient.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada