Més de 250 persones a la Nit d'Aasara

La segona Nit d'Aasara ha estat un èxit. El local a tocar de la plaça de Sants de Barcelona es va omplir el 13 de març de més de 250 persones mogudes per l'impuls de solidaritat. Van venir de Barcelona, però també de les poblacions dels voltants, de Girona, de Mallorca, fins i tot de Madrid. Què bonic veure la resposta de tantes persones a la demanda d'ajut als nens del carrer de l'Índia. Tots notàvem que era un moment especial i ens vam sentir emocionats.

Les imatges punyents de l'oscaritzada pel·lícula Slumdog MIllionaire van estar presents en la ment de molts, perquè no en va ens dediquem als mateixos nens de la pel·lícula: els nens del carrer de Bombai. Nens que l'únic pecat que han comès és créixer en un ambient on manca tot, fins i tot una família. I que són captats per gent que només els veu com una font d'enriquiment, i que no dubta fins i tot a mutilar-los.

Persones que no eren sòcies d'Aasara han pogut comprovar com aquests nens corren a canviar la seva vida quan Aasara els ofereix la mà. Els assistents a la Nit han pogut conèixer els projectes de l'entitat, i el nostre model: una ONG petita i formada per professionals de diferents àmbits que aporten el seu temps i coneixements gratuïtament -que no té, per tant, cap despesa de funcionament-. I, alhora, una ONG solvent, que dóna suport a contraparts d'acreditada trajectòria i prestigi. Divendres es va poder comprovar que Aasara és un impuls personal i alhora una tasca compartida per moltes persones que uneixen esforços i il·lusions. Una tasca ben feta i reconeguda per la Federació Catalana d'ONGD's, la Generalitat de Catalunya i l'Estat, que l'han declarat Entitat d'Utilitat Pública.

Fins i tot el conegut músic indi Tapan Batancharia, director d'una escola al carrer Indústria de Barcelona i que acaba d'oferir un concert a l'Auditori, va voler cridar el seu amic Parta Pratindoy de l'Índia per a compartir amb els assistents el seu art en els instruments clàssics indis, el sitar i la tabla.

Gràcies a tots! Als coordinadors de la Nit, Frederic Callís i Laura Torrent, així com a les empreses col·laboradores, els nombrosíssims voluntaris i, naturalment, als que vau voler compartir amb nosaltres aquesta Nit màgica.

Les barriades de Slumdog Millionaire

La crisi econòmica ha servit d'alguna cosa: el món s'ha conscienciat de sobte de les misèries que conviuen al costat d'un sistema capitalista fins ara deslligat de principis elementals de l'ètica. Fins i tot els glamurosos Oscars de Hollywood han volgut obrir els ulls a realitats que fins ara eren poc visitades per les càmeres del cel·luloid, com són els suburbis de la ciutat de Bombai. Enguany la pel·lícula més premiada ha estat Slumdog Millionaire, que retrata la vida en una de les barriades més depauperades de la ciutat. N'hi ha encara moltes més a la capital financera de l'Índia. Per això Aasara India treballa per sotstreure de la misèria nens com el protagonista de la pel·lícula. Es cert que hi ha hagut a l'Índia mateixa molta polèmica sobre aquest film -els protagonistes consideren que se'ls ha malpagat- però el fet que se'n comenci a parlar ja és un signe d'esperança. El diari El Mundo avui, per exemple, mostra un reportatge que abans haguera estat més rar de publicar. Abans de poder actuar, cal prendre consciència.

Una mostra sobre la situació actual a l’Índia

Malgrat que durant els darrers anys s’ha avançat molt per millorar l’accés a l’aigua potable, encara queden a l’Índia 122 milions de famílies que, entre d’altres mancances, no disposen d’escusats. Per aquest motiu, la segona gran causa de defunció entre els infants està provocada per les diarrees, provocades pel fet de beure aigua contaminada o per les deficients condicions sanitàries.

Queda molt per fer i cal molt de suport a les organitzacions que com Aasara estan operant en la zona, i en benefici dels nens del carrer.

Aasara amplia horitzons a Bombai

Aasara Barcelona amplia horitzons i a més dels seus projectes habituals amb Aasara-Bombai endegarà una col·laboració amb el centre Ankur per a un nou projecte engrescador: el programa d'escolarització i nutrició per a nens de barris marginats. La filosofia és molt simple: s'ofereix a 100 nens la possibilitat de beure dos gots de llet al dia i de disposar d'un quilo d'arròs a la setmana a canvi d'inscriure's a l'escola.
De sobte, un nen que no podia ni pensar d'anar a classe perquè es marejava de fam i no podia ni seguir les explicacions del mestre, es troba amb la possibilitat d'aprendre i de nutrir-se. Ja no es veu obligat a renunciar a l'escola per buscar la manera de posar-se alguna cosa a l'estòmac malvivint de qualsevol manera. Ara té la possibilitat de formar-se i trobar una feina en el futur.
Els nens atesos són del barri de barraques de Ganeshnagar, al districte Borivli Est de Bombai. És, naturalment, un primer pas dins una necessitat ingent de milers i milers de nens i nenes.
En aquest projecte, la nostra contrapart a l'Índia serà el centre Ankur Children's Home, gestionat per les Sisters of Charity of Sante Anne, amb més de 50 anys de presència a l'Índia. Els professionals d'Ankur seran els qui s'encarregaran de seleccionar els nens més necessitats, de distribuir l'aliment i de controlar que el nen vagi a l'escola. D'aquesta manera Aasara endega una nova etapa d'expansió, sempre fidel a la missió de donar recursos als nens més desemparats de l'Índia per tal que puguin escollir el seu propi futur, lluny de la misèria.

Obama i l'Índia

Els ulls de tot el món es dirigeixen cap a Barack Obama. Els de l'Índia, també. Segons el diari Le Monde, però, aquest enorme país està una mica inquiet des que el president nord-americà va anunciar que en política exterior l'obsedirà l'Afganistan. El què tem l'Índia és que Obama vulgui ficar massa la mà en el conflicte de Cachemira, l'estat al nord-oest del país que el Pakistan i l'Índia es disputen des de la partició de l'antic estat indi en un de majoria musulmana (Pakistan) i l'altre de majoria hindú (l'Índia). El conflicte ha provocat no només innumerables atemptats terroristes, sinó també tres guerres entre ambdós països. Fins i tot els terroristes que van provocar una massacre el novembre passat a Bombai van posar Cachemira com a excusa per a la violència.
Obama vol resoldre aquest conflicte perquè espera que el Pakistan tingui una relació més tranquil·la amb l'Índia i desplaci les tropes que té en la frontera amb aquest país cap a l'oest, cap a la línia que el separa de l'Afganistan. D'aquesta manera, els terroristes afganesos i Al-Qaida quedarien més controlats.

Aasara us desitja bones festes

Per Nadal, regala l'Índia

De nou i com als darrers anys, Aasara exposa a la Vila Olímpica de Barcelona preciosos productes procedents de l'Índia, adequats per als regals de Nadal i Reis. Des de joguines artesanals, fins a mocadors, bijuteria i tot tipus d' objectes. Els podreu obtenir a canvi d'una petita donació en benefici d'Aasara.
AASARA Associació d'ajut als nens del carrer de l'Índia dóna suport a més de 600 nens i nenes de Bombai i rodalies. La situació d'absolut abandó fa necessari articular projectes i estructures per donar suport i acollida al nombre més elevat possible de nens i nenes.
Aasara Barcelona es una petita organització que va néixer el 2000 a Barcelona, i que dóna suport a diversos projectes de l'ONG índia Aasara a Bombai, així com a d'altres associacions que treballen a la zona per a la protecció dels nens del carrer.
Per conèixer els nostres projectes podeu visitar la nova web www.aasara.org
Us esperem a l'espai de venda i exposició al centre comercial de la Vila. A la vila olímpica de Barcelona. Avinguda Icària.

Menys solidaritat al pastís pressupostari

Amb el lema "El Govern incompleix, + Solidaritat. 0,7 som-hi" i una performance, amb pastís inclòs, sobre el desigual repartiment del pressupost de la Generalitat per al 2009, la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament -FCONGD- ha denunciat avui davant els representants dels partits polítics al Parlament la desequilibrada distribució de les partides pressupostàries. El Govern incompleix, de nou, el compromís per arribar al 0,7% per a la solidaritat amb els països més pobres.

L'assoliment del 0,7% sobre el producte interior brut català -PIB- és una qüestió de voluntat política i no només de conjuntura econòmica, tal com preveu la Llei catalana de cooperació al desenvolupament. La voluntat política del Govern sí que existeix des del moment que altres partides pressupostàries no disminueixen sinó que augmenten considerablement.

Concentració dimarts per demanar responsabilitat al Govern en el 0,7%

El Govern de la Generalitat s’allunya del compromís de destinar el 0,7% del PIB a la solidaritat amb altres països. El pressupost del 2009 destinarà a la cooperació menys del previst. Per això, la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, de la qual és membre Aasara, durà a terme una concentració reivindicativa davant el Parlament de Catalunya. Serà dimarts 16 de desembre a les 12h. Tothom hi està convidat.

El projecte de Pressupost de la Generalitat per a l’any 2009 preveu destinar durant l’any vinent un total de 65,2 milions d’euros per a la cooperació en favor del desenvolupament dels països empobrits. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament -ACCD- disposarà de 49,7 milions i els altres departaments, 15,5 milions d’euros en concepte d’ajut al desenvolupament. Aquestes xifres representaran menys del 0,4% dels ingressos per tributs propis de la Generalitat previstos per al 2009 i solament un 0,20% sobre el total del pressupost.

El Govern esgrimeix que l’incompliment dels seus compromisos és per la disminució dels recursos propis; però recordem que l’assoliment del 0,7% sobre el producte interior brut català -PIB- és una qüestió de voluntat política i no només de conjuntura econòmica, tal com preveu la Llei catalana de cooperació al desenvolupament, que estableix el mandat d’assolir el 0,7% com a màxim el 2010. A més, altres partides pressupostàries no disminueixen sinó que augmenten considerablement.

La solidaritat i la voluntat de transformació de la societat són un valor, tant en temps de bonança com en temps de crisi.

El Govern porta molt de temps sense complir el compromís del 0,7% del PIB, i ara que semblava que hi havia un aposta ferma per arribar-hi, al primer símptoma de vent en contra incompleix els compromisos. L'any 2006, el percentatge assolit era del 0,23% sobre el pressupost. El 2007, per primera vegada des que tenim Govern de la Generalitat, el tant per cent ha disminuït i ha passat al 0,20% sobre el pressupost.

Si a més de reduir les quantitats reduïm els percentatges i dilatem els objectius en el temps, ens resta preguntar-nos si nosaltres, com a sector, hem de quedar-nos de braços creuats. Potser és l'hora de tornar a plantar les tendes, perquè ara que comprenem el que és una crisi, potser estarem més preparats per entendre als qui l'han viscuda tota la vida i ara se'ls agreuja encara més.

15 anys atenent els nens del carrer

L’ànima de Bombai sagna encara pels brutals atemptats d’aquesta setmana, però tot i el dolor, des de la ciutat ens arriben també senyals d’esperança. Un d’ells és el fet que Aasara India compleix avui, 30 de novembre, 15 anys al servei dels nens del carrer.

Aasara India és la què ens va ensenyar el camí al grup de famílies i persones que formem part d’Aasara Barcelona. La va fundar el capellà catòlic Joe d’Gama, que va creure des del primer moment, però, en el caràcter laic de l’associació. En ella hi treballen persones de totes les religions, en un exemple que, tot i el fanatisme que tenalla alguns sectors de l’Índia, la convivència és perfectament possible i desitjable.

El pare Joe va començar com totes les persones que creuen fermament que elles poden contribuir a canviar el món. Commogut per la sort dels nens que viuen sols a les estacions de Bombai, i després d’assessorar-se amb experts en moviments socials, va fundar Aasara i va obrir un primer centre d’atenció als nens a l’estació de Thane, que és una ciutat al costat de Bombai. I la força del què va començar no ha parat.

El 2000, un grup de persones, encapçalades pel matrimoni de Barcelona Marcel Buxaderas i Margarita Sans van fundar Aasara Barcelona per a contribuir a l’ajut dels nens de l’Índia. Inspirats pel pare Joe, van començar a buscar fons per a sufragar projectes d’atenció als nens del carrer. Gràcies a totes les persones que han contribuit a Aasara Barcelona, ara Aasara India gestiona tres centres de dia com el de Thane, una residència permanent per a nens i una altra per a nenes, així com un centre d’ajut d’emergència immediat als nens en dificultats de l’àrea de Kalyan (ciutat veïna de Thane) que funciona les 24hores. Aasara Barcelona també contribueix a d’altres projectes gestionats per Aasara India, com és el d’educació per als nens que sí que tenen família però que viuen en suburbis degradats i de recursos estatals nuls.

Són ja 15 anys d’Aasara India, quasi vuit d’Aasara Barcelona. Tots els que hi contribuïm d’una forma o una altra tenim raons per sentir-nos animats i amb ganes d’atendre encara més nens i nenes, amb l’ajut de tots.

El Ejército acaba con los últimos terroristas atrincherados en Bombay

Las fuerzas de seguridad indias han puesto fin esta mañana a una serie de atentados en Bombay al tomar el último de los enclaves donde resistían hombres armados, el hotel Taj, y acabar con la vida de tres terroristas que se atrincheraban en el edificio. "Los comandos mataron a tres terroristas después de un intenso tiroteo dentro del hotel", según ha explicado a la prensa el jefe de la Guardia Nacional de Seguridad (NSG), J. K. Dutt. Al menos 195 personas han muerto en los ataques y otras 283 resultaron heridas, según fuentes oficiales

Dutt, cuya organización ha llevado el peso de las operaciones, ha explicado que sus comandos de elite ya han ganado el control del lujoso Taj, situado en el corazón histórico de Bombay y frente a las aguas del mar Arábigo. La vía marítima fue supuestamente la utilizada por los terroristas para iniciar sus ataques contra diez puntos de la ciudad, el pasado miércoles por la noche.

Pesquero secuestrado

Los atacantes arribaron a la costa en una barca neumática Gemini, según los investigadores, después de abandonar un navío pesquero que habían secuestrado previamente y matar a sus tripulantes.

Las autoridades indias han encontrado un navío abandonado a cinco millas náuticas de Bombay que podría haber sido utilizado por los terroristas para lanzar su violento ataque del miércoles, según han informado distintos medios indios.

De acuerdo con los investigadores, al menos ocho terroristas abandonaron ese barco -tras deshacerse de cuatro tripulantes- y llegaron a Bombay a bordo de una lancha motora Gemini, cuyo motor tenía borrado el número de serie.

Rechazo de Pakistán

Pakistán ha desmentido cualquier vinculación con los atentados, ante lo que ha interpretado como insinuaciones en este sentido por parte de la India. El ministro paquistaní de Asuntos Exteriores, Shah Mehmud Qureshi, que se encontraba en Nueva Delhi en una visita de trabajo, ha regresado a Islamabad para participar en una "importante reunión del Gabinete" dedicada a los atentados de Bombay.

El gobierno paquistaní ofreció enviar a Bombay al jefe de sus servicios secretos (ISI), Ahmed S. Pasha, para ayudar en las investigaciones de los atentados pero el ISI se negó hoy a que su jefe fuera a la India.

El presunto terrorista capturado, Kamal, ha confesado que se embarcó en el puerto de Karachi (Pakistán) en un barco mercante y que lo abandonaron a diez millas náuticas de Bombay, además de usar también un barco pesquero, según PTI.

La tragèdia dels atemptats

La policia encara fa recompte de morts. Els atacs terroristes a Bombai superen la imaginació. Com poden uns perfectes jovenets de vint anys pujar a una furgoneta i disparar granades i trets a gent indefensa? Què els ha pogut portar a una violència indiscriminada i brutal? Diu l’expert en terrorisme islamista Scott Atran que als terroristes els mou el desig de glòria: sentir-se importants davant la gent que tracta de fugir.

Han escollit bé els objectius, aquests infames, perquè no només han sembrat terror a la part més luxosa de la ciutat, si no també a l’estació central del sud de Bombai, Chatrapatri, on conflueixen les milers i milers de persones que viuen en barris més humils al nord i baixen al sud cada dia a treballar al sector turístic i el de serveis.

Afortunadament, cap persona d’Aasara India no ha patit mal. Els projectes d’Aasara se centren en zones més humils, més al nord. L’estació més propera al centre de Bombai és Kurla, i allí han viscut caos però no atacs. Els altres projectes se situen més al nord, als afores de la ciutat. A les ciutats de Thane, Kalyan i la vila de Neral, que és com parlar de l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Granollers. El father Joe d’Gama, director d’Aasara India, ens comunica que tots estan bé.

Ha estat Bombai, com demà serà una ciutat europea, una d’africana, o una d’americana. L’Índia cau lluny per a molts de nosaltres, però personatges propers han acostat el drama de Bombai a Barcelona. Com Ignasi Guardans, que en aquests moments viatja de Bombai a Barcelona després d’esperar a que tota la delegació europea que liderava el pogués acompanyar. Aquest gest d’esperar a la resta de companys l’honora i fa repensar en el valor de la solidaritat i la responsabilitat en circumstàncies de crisi.

Des d’Aasara volem sumar-nos al condol de tots els familiars i amics de les víctimes d’aquests espantosos atemptats, així com resar o confiar que els ferits es recuperin aviat.

La tragèdia de Bhopal

Un núvol tòxic envaeix la ciutat. Es fa difícil respirar: els pulmons no responen. Tothom fuig. Bé, tothom no. Els nens, els invàlids, els més vells queden enrera. També els que reaccionen massa tard, quan les forces defalleixen. Aquell 3 de desembre de 1984, moren 1.200 persones de cop. Altres 200.000 queden afectades. És la tragèdia de Bhopal.

Per als que algun cop de la nostra vida havíem sentit a parlar del segon accident d’una central més important després del de Txernòbil –en aquest cas, una central de gas, no una nuclear- ens semblava que tot allò havia quedat enrera. Que l’estat i l’empresa –Union Carbide, que seria absorbida per Dow Chemical- hauria anat a aquesta ciutat de l’estat indi de Madhya Pradesh a netejar-ho tot, a atendre els intoxicats, a oferir ajut. I no. Una ciutat sencera va quedar abandonada a la seva sort. Encara avui, quasi 25 anys després, neixen nens amb malformacions. I hi ha 50.000 persones discapacitades que no poden anar a treballar.

Costa d’imaginar una injustícia tan flagrant. Com quasi sempre en aquestes circumstàncies, qui semblava més dèbil es va revoltar. Una dona analfabeta musulmana, Rashida Bee, i una d’hindú, Champadevi Shukla, van liderar la lluita dels afectats. S’havien conegut a una fàbrica de paper i en poc temps es van convertir en la veu d’una campanya de ressò internacional. La lluita judicial no ha acabat. I elles continuen lluitant per donar feina i ajut mèdic als afectats.

Mereixedíssim, doncs, el guardó que els ha lliurat aquesta nit a Madrid la Casa Àsia. Els hi ha lliurat l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, que ha destacat que persones com elles “canvien les nostres vides als que vivim en una bombolla de vidre del món occidental” i ens mostren “valors com l’inconformisme o l’esperit de rebel·lia”. Gallardón és el president de Casa Àsia, un consorci del ministeri d’Exteriors, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona nascut a la Ciutat Comptal. Després s’hi va afegir l’Ajuntament de Madrid. Avui la Casa Àsia ha reconegut també la lluita per la llibertat de premsa del periodista paquistanès Ahmed Rashid. Guardons com aquests contribueixen a apropar Àsia a les nostres latituds. I desperten la nostra admiració per persones com la Rashida o la Champadevi, a qui he traslladat personalment la màxima col·laboració d’Aasara per totes aquelles tasques que emprenguin a favor dels nens desafavorits.

Per a més informació sobre Casa Àsia: http://www.casaasia.es/

En David

És el primer noi que va acollir Aasara l'any 1993, quan el Father Joe va iniciar els seus treballs d'ajuda per a nens del carrer. Amb 19 anys i orfe de pare i mare, té un germà, en Wilson, que com ell també forma part de la gran família d'Aasara. En David és de religió catòlica en un país on la religió majoritària és l'hindú. És un gran estudiant i actualment està cursant els estudis de preparació per ingressar a l'Universitat. Parla i escriu correctament l'anglès, idioma imprescindible per assegurar-se un futur a l'Índia. A més de cursar els estudis amb notes brillants, és un gran suport pels altres nens de la residència.

Loteria de Nadal

Aasara ja disposa de Loteria de Nadal. Si voleu participacions del número 39.693 els podeu encarregar trucant al 654 38 35 07 o enviant un correu a info@aasara.org